//Plugins sense CDN ?>
Seguim la multitud. La Guardia Nacional vetlla totes les cruïlles del centre de la ciutat. L’ambient es de festa. A estones, sents cridòria, senyal que estem passant per davant d’alguna càmera de la CNN o la FOX.
Arribem al carrer 18 que aflueix directe al Washington Monument. Però el pas es barrat. Tot i així saltem com podem i ens quedem sota l’obelisc, junt amb cents de milers d’americans, veient la cerimònia a traves dels Jumbo Trons o pantalles gegants. Fa fred, la quitxalla es veu cansada però ningú te intenció d’abandonar. Han vingut d’arreu del país per ser testimoni s d’un moment històric d’Amèrica.
I finalment el moment ha arribat. Els altaveus anuncien el president electe dels Estats Units: Barack Obama. La multitud es torna boja, crida i fa anar les banderoles d’un canto a l’altre. Torna el silenci. Michelle Obama subjecta entre les seves mans la Bíblia d’Abraham Lincoln mentre, cerimoniosament, Barack Hussein Obama, un afroamericà, es converteix en el president 44 dels Estats Units d’Amèrica. Cap altre president ha usat aquesta Bíblia des que ho va fer Lincoln el 1861, el dia de la seva presa de possessió. Crits de 'O-ba-ma! O-ba-ma!' envolten l’obelisc. Veig una parella afroamericana que s’abraça i ella plora emocionada.
Ha seguit un discurs seriós i ple de força. S’ha concentrat especialment en els moments difícils que vindran: una economia que col·lapsa, guerres en dos fronts, falta de confiança en el govern i enemics sempre a punt de destruir l’estil de vida americà. Ha cridat per una nova era de responsabilitat i per poder preparar el país de cara a una nova etapa. Les referències a la esclavitud han sigut lleus però ha recordat els sacrificis dels seus avantpassats i ha recalcat que la força d’Amèrica es la diversitat de la seva herència i no la seva debilitat. Un discurs guiat per l’esperit d’Abraham Lincoln i la força de Roosevelt.
Aquesta nit, després que l’últim dels 10 balls oficials previstos acabi, el nou president dels Estats Units d’Amèrica haurà de posar-se a treballar i de valent.
Sònia Morera
moltes gracies per les fotos es una maravilla de faena es realment un dia molt special per tot el món.
felicitats de parlar d’un Dia tant special per l’humanitat perqué a Europa ni somniar-ho perqué a mes del racismo que existeix sense parlar de berlusconi o putin falta molte faena a fer per... Llegir més cert els Estats Units han demonstrat al món que tenen una democracia no com alguns paisos que tenen una mascara de democracia.
molt bona crònica, Sònia! espero que no passésiu massa fred!
Felicitats Sònia! Quina sort viure això, la Història amb majúscules! Que bones aquestes cròniques des dels USA! També m’encantaria rebre’n una des d’Atlanta... és possible?
Felicito a la Sònia per la bona crònica.
Ara bé, igual que en Jaume Farrés titula ’Una mica tip de Pau Gasol’, jo faria el comentari de ’Molt fart d’Obama i les eleccions als EUA’.
La... Llegir més veritat és que no entenc el perquè d’aquesta crònica a l’AnoiaDiari; aprofitar un contacte a Washington? Perquè, que jo sàpiga, a l’AD no s’hi parla mai ni de política nacional, ni estatal, ni europea... ara bé, clickes al diari comarcal i... PAM! Ja tens les banderetes i el rotllo del gran primer president ’negre’ dels EUA.
En fi, deu ser que a mi no m’entusiasme gaire aquest home... i potser sóc un tiu molt ’raro’ veient la resta de comentaris. Potser caldrà esperar i em donareu la raó d’aquí 4 o 5 anys. Confiem en els miracles i m’equivocaré.
Per cert, molt encertada la cita de ”enemics sempre a punt de destruir l’estil de vida americà”. Clar home clar... paranoia ianqui per un tub. I ells seguint exportant el seu estil de vida, manu militari, arreu del món. YES, WE CAN, deuen pensar. I tenen raó. El ’poder’ acostuma a augmentar les ’raons’.
Sonia,
Excel-lent cronica d’una experienca que queda per tota la vida.
Espero saber mes detalls la propera vegada que ens trobem a un costat o l’altre de l’Atlantic.
Quina crònica tan directe i fresca!. Voldria felicitar a l’autora, la Sònia Morera, per com a ha resumit un fet tan important i a la vegada com expressa la seva presència enmig de la gent en un... Llegir més moment històric que ens el fa viure als lectors també. Felicitats, Sònia!
I a anoiadiari.cat,l’enhorabona per aquesta i altres iniciatives. Us moveu molt i penso que sou un revulsiu que, potser, era necessari. Si l’éxit us acompanya no és per sort, és perque l’esteu treballant cada dia.
AnoiaDiari, no sé com us ho feu, però cada dia aconseguiu que veguem el món amb ulls igualadins. Moltes gràcies! I felicitats, Sònia, per haver pogut ser present en aquest gran esdeveniment... Llegir més històric! Quina enveja!
Clàudia
Igualada
25 de gener 2009.11:02h
Gràcies per la crònica. Ens ha ajudat a sentir-nos més a prop vostre i a veure-ho des d’un punt de vista diferent. Les fotos son impressionants!!!