Jordi Aymamí votarà l'1-O "si el referèndum té garanties jurídiques"

Diversos batlles socialistes del país han manifestat les darreres jornades, desmarcant-se de la línia oficial del partit, que no posaran traves al referèndum de l'1 d'octubre als seus municipis. A l'Anoia, la direcció assegurava fa dues setmanes que no admetria la cessió de locals municipals i que la policia local dels ajuntaments del PSC podria actuar en contra també (seguint ordres judicials). El PSC d'Igualada, amb el seu secretari general Quim Roca, no es desmarca de les paraules del cap de l'agrupació, Francisco Guisado. Una altra de les reaccions que ha pogut recollir Anoiadiari és la de Jordi Aymamí, batlle d'Igualada durant 15 anys. El que va ser líder socialista a la ciutat assegura que "és aviat. Vull veure com es convoca, en quines condicions i quines garanties hi ha, quina legalitat es construeix. Però per actitud democràtica, vaig a votar a tots els processos".

El batlle igualadí de 1992 a 1995 i de 1995 a 2011 matisa primerament que "s'hauria de convocar, perquè només està anunciat. Si no, no ho puc saber. Ara hi ha voluntats, però s'han de concretar, cal veure les garanties jurídiques, quina legislació hi haurà que hi doni cobertura. Ara estem en una fase on no s'ha concretat res, ni hi ha firmat decret de convocatòria. No és que no sàpiga si votaré jo o què, sinó que no sabem encara si s'anirà a votar, si es podrà". Conclou en aquest apartat que "vivim en el món del dubte". Aymamí afegeix que "aquest és un gran país i tard o d'hora trobarà el seu lloc". "Queda per saber la fórmula" admet, tot recordant casos com Austràlia i Canadà, que independents del Regne Unit, comparteixen cap d'estat i són a la Commonwealth.

El PSC igualadí demana un referèndum diferent

Per la seva part, l'agrupació local del PSC a Igualada rebutja votar sobre un trencament. Afirmen que "sempre ha defensat que els catalans puguin votar, però que primer tinguin l'opció de votar un acord enlloc d'un trencament". Demanen "una reforma de la Constitució per fer d'Espanya un estat federal i plurinacional, tal i com ha assumit Pedro Sánchez" i que si la llei actual no agrada, "proposem arremangar-nos per canviar-la, no per saltar-se-la. En el marc d'un estat de dret i una Unió Europea, el camí és l'acord, el diàleg i el pacte, costi el que costi, i no la unilateralitat".

Apunten que l'1-O "pot ser una gran mobilització però no és el referèndum que volen fer-nos creure que és". A tres mesos "no sabem ni quines garanties tindrà, ni quin reconeixement internacional tindrà, ni quin cens hi haurà, ni qui vetllarà pel seu desenvolupament. Si el referèndum no es pacta, no porta enlloc. Així ho ha dit el màxim òrgan internacional en aquesta qüestió, com és la Comissió de Venècia". Parlen d'un bloqueig que "només beneficia els extrems perquè es retroalimenten: el PP, amb una estratègia nefasta i una nul·la capacitat d'anticipació, i els independentistes, que busquen el xoc pel xoc amb l'objectiu d'augmentar la mobilització".

Concordances i excepcions amb la línia oficial

Per últim, una altra figura de relleu del socialisme anoienc, Teresa Estruch, ex diputada i ex alcaldessa de Masquefa, proclama que "em mantinc com a federalista i no estic a favor de la independència". No té vincles polítics més enllà de l'agrupació local masquefina, i afirma que "no segueixo directrius del partit pel que fa a les meves opinions", creu que "l'1-O corre el perill de ser un nou 9-N. Tinc dubtes de si tindrà lloc. Vaig anar al 9-N i no tindria inconvenient a anar a votar de nou, però tot fa pensar que si no hi ha garanties, l'electorat del 'no' renunciarà a mobilitzar-se". La incertesa sobre si es podrà celebrar el referèndum ha fet que alguns batlles socialistes, segons reflectien aquest dijous els mitjans, estiguin pendents de consultar al secretari si podran cedir locals. L'excepció podria ser Maribel Ferrer, de Vallbona, que ha avançat que està disposada a cedir espais.