Jordi Riba arrenca la seva primera cursa per l'alcaldia d'Igualada

Abans de votar al Riba voto al mateix Diable

Totalment d’acord en que sempre cal reflexionar.
Cal reflexionar en tots els àmbits de la vida.
Les persones reflexionen des de l’àmbit de l’interès personal, familiar, de la comunitat... Llegir més d’escala, ...; es natural i entenedor.
El que ja no es natural i entenedor es quant els Polítics segueixen els mateixos passos de reflexió: interès personal, interès familiar, interès del partit.
Al meu entendre aquest és el primer i bàsic punt de reflexió de l’interès polític, que es base en l’interès .
general.
El independentisme es un camí per a millorar el interès general dels Catalans, però també pot ser un camí per millorar l’interès personal o de la familia o del partit; i exemples, a Catalunya, també en tenim.
Es per això que no ens hem de deixar influenciar per persones o partits que utilitzin frases o noves administracions per a seguir mantenint els seus privilegis.
Com ve diu l’article del diari el que calen són Persones Valentes, que siguin realment polítics que cerquin l’interès general, i que els agradi més administrar les espérances que no pas les pors.
Cal administrar les espérances de que Igualada - Conca -, pugui ser millor. Que els polítics ajudin ( no tot depèn d’ells) a ser un millor lloc, per tots; Com va dir algú una vegada un Millor lloc per viure, per treballar i per estimar.

Doncs jo entre els que presenten un equip amb gent de solvència contrastada, idees i programa clar, i els que no ens saben dir a aquestes alçades ni qui anirà a la llista, em quedo amb els... Llegir més primers. N’estic fart de personalismes!

En les eleccions municipals és més fàcil deslligar la marca de la persona. La marca PSC no la tornaré a votar si no recuperen el compromís inequivoc amb Catalunya, cosa que veig més que... Llegir més complicada. Però reconec que estic temptat -només temptat- de votar-los a Igualada exclusivament pel cap de llista i els noms heredats de l’Entesa. En guardo un bon record i crec que la modernitat d’Igualada els hi debem gairebé de forma exclusiva. També m’influeix el fet de la irrellevància esforçada, obsesiva i militant d’ICV, l’incògnita de la CUP i de cap manera penso votar el populisme televisiu i espanyolista de Podemos.
Toca escoltar i reflexionar.

Totalment da-cord amb tu aaqualata.
Les bones i nobles persones, es coneixen en els moment difícils, els que es canvien de camisa, ( Entenguis Dalmau i cia. ) perdent la dignitat, en el moment que... Llegir més reneguen els seus origens.
Son simples vividors, sense cap ètica , sols pensen amb poder , seguir vivint de la mamella.
Ànims Jordi, som mols que estem amb tu. No ho dubtis.

A la vida calen algunes actituds que et puguin fer feliç a tu mateix, si més no.
Sembla que no es pas un bon moment pels Socialistes; però és d’admirar com gent es manté fidel al servei als... Llegir més altres, a la cohesió social i com bé és diu en l’article a administrar les esperances.
Ens agrada veure que encara hi ha gent que té lleialtat a uns principis, i a una manera de fer de la vida.
El que ja NO ens va agradar gens, va ser fa uns dies a l’Ateneu amb ERC, en veure con membres ”honorables” de la ” Gauche Divine ” Igualadina es van pujar a un carro per a veure si en la possible repartició de menjadores els hi toca quelcom: ” Algun lloc al Palau, o al Liceu, o.. ves a saber on. Al final el llautó se li veu a qui el porta.
En la vida cal, en cada moment, omplir-la de contingut, i quin millor mitjar que la Justícia Social?.
Benvinguts a la contesa electoral tots els que de la política en volen fer un servei al ciutadà i no a ells mateixos.