Poble Actiu demana un protocol de poda per evitar "desastres" com la poda dels plataners del Passeig

La regidora Rosa Perelló ha expressat: "Ens va sobtar veure que la primera setmana d'octubre, amb temperatures de 30 graus, els plataners del  Passeig Verdaguer eren sotmesos a una esporgada severa que tothom qualificava d'exagerada, tant pel volum de brancatge extret dels arbres, que van quedar absolutament pelats, com per l'època en què es feia. Aquesta intervenció no només deixava els vianants desprotegits d'una ombra, encara necessària en aquell moment de calor, sinó que ignorava el cicle natural dels plataners que no havien començat el període en què, com  tots els arbres de fulla caduca, perden les fulles. Faltaven tres mesos per arribar a l'hivern, el període recomanat per a esporgar els arbres".

La formació també apunta que: "Els arbres, si és que cal, no es poden podar fins que baixen les temperatures, quan la seva activitat és mínima, a fi de reduir l'impacte que pot tenir en el seu creixement i mortalitat". Elisabet Farrés ha explicat: "La poda provoca lesions que poden atraure fongs i bacteris a les ferides ocasionades als arbres. Per això s'intenten evitar les nafres grosses que provoquen les podes severes i es tendeix cada cop més a  fer esporgades petites per tal de donar-los forma de manera progressiva. A més, el període recomanat per a la poda d'arbres adults és l'anomenat de latència dels arbres, període que correspon a l'hivern, quan tenen menys activitat i els microorganismes tenen menys probabilitat d'afectació. Mai no s'hauria de fer a la tardor ni a la primavera, que són moments de màxima activitat."

Pau Ortínez, regidor de Poble actiu, ha manifestat: "Les podes severes s'han deixat de practicar, però tot i així per a les petites esporgades és necessari que es compleixin uns requisits abans d'intervenir qualsevol arbre si volem que cicatritzi bé les ferides de la poda: bona salut general de l'arbre i condicions ambientals adequades, mai davant d'un període de sequera. Això s'hauria de complir, no només en els plàtans del passeig, sinó en tots els arbres de la ciutat. La poda hauria de limitar-se a casos en què els beneficis del treball realitzat superin clarament el mal causat per les lesions resultants, en cas contrari, és preferible no intervenir. Si al passeig hi havia una poda planejada, s'hauria hagut de valorar el fet que en cap cas fos severa, que en un any de sequera no era adequada, i que hauria estat preferible esperar un altre any amb millors condicions, o realitzar-la per fases progressivament pel que fa al volum del brancatge eliminat."

La regidora Elisabet Farrés informa: "Si l'arbre ha de dedicar energia a cicatritzar les ferides que li provoca la poda, poques defenses li queden per lluitar contra la manca d'aigua. Creiem que la poda severa del passat mes d'octubre va ser una negligència que va posar en risc la salut dels arbres del Passeig. Les conseqüències de la poda les hem vist aquesta primavera, els arbres tardaran un parell d'anys a tenir la capçada que tenien i es pot veure que un fong n'ha atacat les fulles. Passejar pel passeig és socarrimar-se. I representa una gran pèrdua per a ocells i biodiversitat en general, i per a l'absorció de CO2. L'ajuntament ha corregut a posar tendals i pèrgoles per a reparar el desastre, però ja no hi ha res a fer."

Poble Actiu demana al govern Castells que prengui exemple d'aquests ajuntaments que han creat un protocol de poda d'arbres per protegir-los davant l'emergència climàtica i que apliqui la mateixa guia de la qual ja disposa la Diputació de Barcelona, que ha creat el seu protocol seguint l'estàndard europeu: "El desastre ocasionat als plataners del Passeig ha estat un exemple visible per a la ciutadania, però no és l'únic, la poda respectuosa per als arbres, les persones i la biodiversitat, s'hauria de generalitzar en la resta d'arbres d'Igualada", conclou la formació.