La polèmica pels sous dels regidors a Aigua de Rigat porta a una topada al ple

El govern convergent i l'oposició a l'esquerra, ERC, CUP i Decidim, es van tornar a enfrontar en la sessió plenària de la nit de dimarts. Aquest cop, per les indemnitzacions que cobren tres edils de CiU per assistir a les reunions del consell d'administració d'Aigua de Rigat. La CUP i Decidim van portar al ple una moció d'Aigua és Vida que demanava al govern que els regidors renunciessin als sous, d'un volum total de 36.000 euros. (9.000 per cada un per assistir a dues reunions anuals) Assenyalaven que ja cobren dos d'ells, Jordi Pont i Àngels Chacón, uns 55.000 euros de l'Ajuntament. No va ser una discussió llarga, però sí força agra. El cupaire Albert Mateu va brandar aquestes quantitats i que el govern "mai ha aclarit les funcions del senyor Jordi Pont" que cobra 9.000 euros addicionals per "dedicació especial". La rèplica va venir del propi alcalde Marc Castells, que va afirmar que "podríem tenir deu regidors alliberats i set càrrecs de confiança segons la llei, però sols en tenim dos i dos, respectivament".

L'alcalde va afegir que "Aigua és Vida és una sectorial de la CUP" i va retreure que "cobren de l'Ajuntament, però haurien d'assistir a alguns dels actes i no els hi veig". Mateu va mantenir la seva crítica i va sol·licitar de nou conèixer quines eren les funcions dels regidors a Rigat. Castells havia recordat que "els regidors tenen molta responsabilitat i podrien haver d'afrontar pèrdues amb el patrimoni personal". El cupaire va qüestionar que si era "tanta la responsabilitat" si es podia aclarir quines són les funcions exactes.

Albert Mateu afirmava que "no entenc el paper que fa Jordi Pont al consell d'administració" si ja cobra "de l'Ajuntament", de manera que podrien topar els interessos. Els grups van exigir la justificació del volum de 36.000 euros en indemnitzacions que reben tres regidors de la ciutat que estan a l'administració d'Aigua de Rigat. El col·lectiu Aigua és Vida remarca que "ja perceben sous com a representants municipals i aquestes quantitats" posen en dubte la seva acció en el procés de municipalització. Darío Castañé va apuntar que "no poden ser art i part. El servei no està regularitzat i per tant, no poden cobrar de l'empresa". 

Esquerra va recolzar la moció per a la renúncia dels sous. Per boca d'Enric Conill, els republicans afirmaven que "els càrrecs electes han d'estar ben remunerats en funció de la seva dedicació i feina" però a"aquesta dedicació i feina no queda clara". Sobre els beneficis de Rigat, Conill matisava que "un bon govern no pot avalar aquests beneficis d'una empresa d'un servei públic. I en el procés de regularització obert, no pot ser que siguin jutge i part alhora".

Joan Agramunt, del PP, va intervenir per comentar que "fins que no hi hagi un estudi detallat dels costos, no opinarem sobre la municipalització". Sobre les indemnitzacions, el popular considerava que "no entro a valorar les quantitats dels sous, potser si fóssim del govern ens plantejaríem quantitats inferiors". Va anunciar un vot d'abstenció. Un vot que va compartir el PSC. Els 11 vots de CiU van frenar la moció, malgrat els vots favorables d'Esquerra, CUP i Decidim.