La Teixidora debat sobre si caldria un exèrcit català

Ahir a les 8 del vespre, la Sala de Socis de l’Ateneu Igualadí va quedar plena de gom a gom per la xerrada Volem exèrcit, els catalans?, emmarcada dins dels actes de la campanya 'Voler és poder' per al 9N impulsada des del Casal Independentista La Teixidora.

L’acte va ser presentat per Carles Costa, un dels primers insubmisos de la comarca. En la presentació, va transmetre la seva experiència com a insubmís, tot fent un paral·lelisme amb el context actual, on es parla de desobediència civil: "per a canviar una llei injusta, cal desobeir".

La xerrada va anar a càrrec del ponent Jordi Calvo i Rufanges, economista i investigador sobre cultura de pau, desarmament i economia de defensa, membre de la junta de l’Internacional Peace Bureau (IPB) i treballa al Centre Delàs d’Estudis per la Pau – Justícia i Pau de Barcelona.

Al principi de la seva explicació, Calvo va donar dades de les raons per no necessitar un exèrcit, i una d’elles és que no hi ha amenaces reals. Tot seguit, va donar dades econòmiques de despesa militar, amb exemples de l’estat espanyol, que corroboraven que a la Catalunya del futur no necessitem exèrcit, sinó que convindrà invertir en cultura de la pau, en diplomàcia internacional i en educació per anar creant aquesta cultura de la pau, atès que venim d’una cultura militar on tothom havia d’anar a la “mili”. A continuació, va fer una visió global del món i va explicar que, per tots els països on ha anat l’OTAN per a solucionar un problema (Iraq, Afganistan, Líbia, etc.) han quedat molt més perjudicats del que estaven, alhora que ha recordat que Catalunya va votar “no” a entrar a l’OTAN, dues raons per les quals la Catalunya del futur tampoc no n’ha de formar part. A més, va afegir que en qualsevol estat amb exèrcit, hi ha una porta giratòria entre el govern, l’exèrcit i la indústria d’armament. Tota empresa té com a objectiu obtenir beneficis i les empreses d’armament pràcticament només tenen un client, l’estat. Aquestes empreses d’armament utilitzen dues vies perquè els estats els comprin armes: la primera és la cultura de la por entre la població, fent-los creure de la necessitat de tenir exèrcit, que es pagarà amb els seus impostos, i la segona, gastar l’armament amb guerres i que, així, hi hagi necessitat de renovar aquest armament. A més a més, la majoria d’aquestes guerres són per defensar els interessos de les grans corporacions i transnacionals en llocs estratègics amb recursos naturals (petroli, aigua, gas i recursos minerals). D’aquesta manera, els diners públics acaben beneficiant empreses privades.

Totes aquestes raons van ser alguns dels arguments pel nou país que volem construir entre tots i, en acabar la xerrada, la conclusió a la qual s’arriba és que, en la Catalunya del futur, ni ens cal tenir exèrcit ni hem de formar part de l’OTAN, sinó que hem de dedicar els esforços i els recursos per una cultura de la pau i una reconversió militar. Podeu veure la xerrada al web: lateixidora.cat.