El vist-i-plau a la vegueria Penedès fa apressar la creació de l'Alta Segarra

Calaf vol que es fixi un calendari per la creació de l'Alta Segarra com a comarca. En declaracions a Anoiadiari, el batlle de la població, Jordi Badia, considera que "la llum verda a la vegueria del Penedès i el desplegament de l'àmbit de planificació que ha de tenir lloc ho ha accelerat. I partim del fet que l'Anoia, com a comarca, no s'ha consolidat mai". Badia parla d'una demanda latent i lamenta que "el Govern no ho ha estudiat encara. Hi ha una negativa a parlar-ne que no hi ha hagut amb altres casos" en relació a Moianès i Lluçanès. 

Badia exposa l'existència de dos calendaris. N'hi ha un que marca el dia a dia de l'Alta Segarra, que és el de la mancomunació dels serveis de l'ens supramunicipal que agrupa a Calaf, Castellfollit de Riubregós, Sant Pere Sallavinera, Pujalt, Els Prats de Rei, Calonge de Segarra, Sant Martí de Sesgueioles i Copons. "Com a ciutat de referència, hem de donar serveis a aquestes viles veïnes i gestionar conjuntament les polítiques de recollida selectiva o la promoció turística. És per això que volem ser comarca, per fer les coses amb més eficàcia". 

El calendari del reconeixement de la comarca va per altres circuits i des de Calaf es veu que "el nostre cas ha de tenir més incidència", com el del Moianès. Però també que la Generalitat aclareixi qüestions sobre quina serà la divisió competencial entre vegueries i consells comarcals, en el cas que aquests segueixin existint. En funció de com sigui el nou mapa territorial, molts municipis podrien decantar-se per estar en una o altra comarca. Fins ara, l'Alta Segarra comptaria amb tots els municipis de la Mancomunitat ja esmentada excepte Copons, però amb l'addició de Veciana. Per bé que, "hi ha unes 17 poblacions que podrien incloure-s'hi a nivell geogràfic i que podrien triar en base a com es defineixin els serveis".

El Govern o els municipis poden iniciar el camí

Segons la conselleria de Governació, el tràmit de constitució de la nova comarca pot partir tant dels municipis que la vulguin crear com del Govern de la Generalitat. Després, es tractaria de trametre al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge "la proposta i una memòria que en justifiqui els motius i l'oportunitat". Aquesta proposta es posarà a informació pública, es demanarà un informe "als ajuntaments i als consells comarcals afectats" i després caldrà el llum verd de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. Remarquen que "no es pot crear cap comarca sense el consentiment exprés de les 2/3 parts dels municipis que l'haurien de constituir, els quals han de representar, com a mínim, la meitat de la població de la comarca, o bé de la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mínim, 2/3 parts de la població de la comarca" tot i que en aquest cas, tots els municipis en un o altre moment ja han fet constar el seu parer favorable.