El 'sí' es va imposar l'1 d'octubre a l'Anoia amb 36.366 vots i només 2.250 'no', que significa un 92,8% de vots afirmatius sobre el total i un 5,74% de vots negatius. En el cas dels vots favorables a la independència, es tracta d'una xifra superior als recollits el 9 de novembre de 2014 i el 27 de setembre de 2015, en aquest cas sumant els electors de Junts pel Sí i la CUP. La participació és netament inferior a la de fa dos anys: uns 39.357 votants, un 45,26% del cens. Ara bé, aquests números queden matisats ja que hi va haver per moments el cens universal, cosa que permetia que persones empadronades a l'Anoia votessin a altres punts i viceversa.

El fet del cens universal és explicatiu també de perquè hi ha pobles de la comarca on els vots van ser superior al cens de votants, cas de Copons, Castellolí, Miralles o Rubió. Sí que s'evidencia davant la diferència amb el 78% de participació de les eleccions plebiscitàries del 2015 i la baixa xifra del 'no', que l'abundós vot dels partits espanyolistes que es va despertar el 27 de setembre de fa dos anys, s'ha quedat a casa. Cap dels cinc principals municipis supera el 50% de votants, tot i que a Igualada queda molt a prop. De la capital també van sortir la majoria de votants que van nodrir als pobles petits perquè la xifra de vots superés el cens. 

Malgrat l'alta abstenció, la majoria independentista a l'Anoia segueix clara. Fins i tot sumant els votants de l'espai dels comuns com a 'no' -un vot que fa dos anys no es va voler definir- la independència a l'Anoia suma 7.000 vots més que els 29.451 de l'unionisme i CSQP aquell 2015. L'abstenció de l'espai unionista a Vilanova i Montbui és molt gran, però en aquestes poblacions el vot totsl per la independència ha crescut tot i que el cens ara era menor (sense immigrants i joves de 16 a 18 anys). Els 1.745 'sí-sí' de fa dos anys a Vilanova ara són 2.041; a Montbui es passa dels 1.413 a 1.509. De tota manera, a cap de les dues poblacions es va arribar a mobilitzar més d'un terç de l'electorat.