Els POPOS són un secret de San Francisco que val la pena conèixer. Es tracta de parcs, jardins terrasses i patis interiors d'edificis privats, que estan oberts al públic. La gran majoria es troben al districte financer, ben amagats entre franquícies i oficines, i solen acollir estudiants i empresaris que aprofiten la pausa de dinar en un entorn verd, tranquil i agradable.

L'acrònim POPOS significa “Privately Owned Public Open Spaces”, és a dir, espais de propietat privada oberts al públic. Aquests “parcs secrets” van començar a proliferar a partir dels anys cinquanta com una mesura del departament d'Urbanisme de l'Ajuntament, que els exigia com a contrapartida als promotors de nous gratacels per tal d'evitar un excés de densitat a la ciutat.

El pla urbanístic del 1985 va establir les condicions que havien de complir els POPOS, aspectes com les dimensions, o el fet que els propietaris de l'edifici siguin responsables del seu manteniment. També hi ha una clàusula sorprenent, i és que els POPOS han d'oferir algun tipus d'art públic (generalment escultures) que tingui un valor mínim equivalent a l'1% del cost total de l'obra.

Malgrat que al centre de San Francisco hi ha més de 70 d'aquests espais privats oberts al públic, no són gaire coneguts per a la majoria dels habitants. Això es deu al fet que molts dels propietaris dels edificis no els tenien senyalitzats, per tal d'evitar una allau de visitants que els pogués causar maldecaps. Fins fa ben poc, els llocs on hi havia un POPOS eren un secret que corria de boca a orella.

Una associació sense ànim de lucre de la ciutat que es dedica a qüestions d'urbanisme (SPUR) va començar una campanya per obrir els espais a la ciutat i posar-los a l'abast dels ciutadans. Després d'una feina intensa per a censar tots els POPOS, la gent de SPUR han aconseguit que l'Ajuntament aprovi una mesura que obliga a la seva senyalització. També han creat una guia i una aplicació per ajudar a localitzar-los. Fins i tot han posat en marxa visites guiades gratuïtes que recorren aquests racons, i n'expliquen la història o bé en destaquen la seva peça d'art públic.

A Igualada tenim algunes experiències que recorden als POPOS. Alguns són efímers, com els patis privats que s'obren durant les edicions del Rec.0, els espais que acullen exposicions del FineArt, i d'altres que acullen concerts i recitals en ocasions especials el claustre de l'Escola Pia o la capelleta del passatge Capità Galí. D'altres són exemples històrics, com els corralons privats que s'obren de dia i es tanquen de nit per garantir el pas al centre de la ciutat. Potser seria bona idea, seguint l'exemple de San Francisco, conèixer quins espais privats de la ciutat ja estan oberts al públic, buscar motius per obrir més sovint els que estan tancats, i fomentar aquest model basat en el respecte que combina la gestió privada amb l'ús públic, i permet als ciutadans guanyar espais on redescobrir i gaudir de la ciutat.

Fotografia: Mike Koozmin/The S.F. Examiner