Antoni Valls Alecha va néixer a Igualada el 1987. Compagina la seva feina d'arquitecte al despatx domingoferré, de Barcelona, amb d'altres projectes independents amb l'Elisenda Rosàs. El veureu sovint a les ballades de sardanes de la ciutat, per la seva "particular" vinculació amb l'Agrupació Sardanista.

Elogi de l’ombra, que ha estat publicat en català per angle editorial, és un assaig que va ser escrit el 1933 per Junichiro Tanizaki. L’autor japonès hi analitza les diferències entre l’art occidental, que –diu- troba la bellesa en la llum, i l’oriental, que es basa en els jocs d’ombres i clarobscurs i on aquestes ombres han perdut qualsevol tipus de connotació negativa. En el seu relat, Tanizaki desgrana el pensament oriental però ens compromet constantment amb un entorn molt més pròxim a través de la subtilesa de la mirada.

És aquesta capacitat de percepció afinada, d’atenció en els matisos i el detall de tot allò que ens envolta, que fa recomanable la lectura d’aquest clàssic de la literatura japonesa contemporània. Mentre reflexionàvem sobre el barri del Rec arran d’un projecte universitari, a cada paràgraf hi trobàvem una idea, un concepte, un apunt… una imatge que des del llibre ens transportava mentalment al Rec, als seus racons i les seves ombres. Hi trobàvem relacions que ens semblaven clares i directes. Cito, a tall d’exemple, un d’aquells fragments que ens va colpir:

“No es que tengamos ninguna prevención a priori contra todo lo que reluce, pero siempre hemos preferido los reflejos profundos, algo velados, al brillo superficial y gélido; es decir, tanto en las piedras naturales como en las materias artificiales, ese brillo ligeramente alterado que evoca irresistiblemente los efectos del tiempo”.

L’elogi de l’ombra ens il·lumina una manera de veure la bellesa: ens fa canviar la mirada sobre les coses que ja coneixíem de temps. A tots aquells que estimem el Rec, ens dóna un argument útil per aprendre a trobar-hi la bellesa.