‘Sent encara un nen de sis o set anys vaig començar a tenir la sensació que jo no era com els altres.’ Així comença l'autobiografia d'Eric Clapton. Efectivament, Eric no era un nen com els altres. El llibre ens capbussa en l'agitada vida del guitarrista i cantant de bandes com The Yardbirds, Mayall and the Bluesbrakers, Cream o Derek and The Dominos, tot i que va ser en solitari quan Clapton es va encimbellar a l'Olimp de la música contemporània a mitjan els anys 80 i 90.

Som davant d'una poderosa història de redempció personal, de l'epopeia d'un cavaller que després de rodar per mig món ha visitat el cel i els inferns i n'ha tornat purificat com si es tractés del jove Galahad de les llegendes artúriques. Fill bastard, d'origen humil, és cuidat per l’àvia (a qui Clapton va considerar la seva mare durant la infantesa) fins que descobreix en la música l'antídot per a la soledat, el dolor i la humiliació. No és estrany, com diu ell mateix, que connectés tan ràpidament amb el sentiment que expressava el blues dels antics esclaus negres. Ell, un jove britànic, podia sentir aquell dolor, aquell desarrelament, fins i tot a kilòmetres de distància, només escoltant les notes en una vella ràdio. Clapton narra sense embuts l'ascens musical de bracet de la guitarra elèctrica i també la caiguda en les drogues i l'alcohol, enmig d'una època políticament convulsa, d'inspiracions lisèrgiques, anarquia i llibertinatge. Amb ploma àgil, fa la crònica d'una generació que va pagar cara la transgressió, la lluita contra l'establishment musical abans de derruir els murs que separaven el rock de la música de masses.

Clapton és, sens dubte, un supervivent. Rebel amb causa, la seva figura s'enalteix en assolir la maduresa musical, formar una família i superar els seus traumes infantils i adolescents. Afronta la mort del seu fill Connor -al qual dedica la immortal ‘Tears in Heaven’- i subhasta la seves guitarres per ajudar a gent a rehabilitar-se de l’addicció a la beguda, perquè vol retornar al món tot allò que ell ha rebut i que ja no necessita. Eric Clapton va aprendre durament que el seu do musical és un regal que adquireix ple sentit si es comparteix amb els altres.

Una gran lectura per a les nits d'estiu i amb una banda sonora de luxe!