Estimats, el paper ho aguanta tot!

I el clam d'aquell professor es tornava un silenci espès de súplica, que ens advertia de la immensa responsabilitat que suposava escriure.

El llibre que proposo n'és una prova: Adreça desconeguda (1938). Adress Unknown és l'expressió amb què el règim de Hitler timbrava les cartes retornades per a notificar que en l'adreça del destinatari hi havia hagut alguna 'intervenció'. Es tracta d'un epistolari entre dos alemanys exiliats al Estats Units que se separen després d'anys de profunda amistat, de compartida ideologia liberal i de fructífers negocis. Un d'ells, el jueu, resta a Amèrica. L'altre torna cap a Alemanya.

Les cartes mostren la fragilitat de les conviccions, el poder de l'adulació i la condicionalitat de l'amistat. El joc senzill de la correspondència exhibeix una perversitat creixent. Aquesta exhibició és un exemple de l'arma que pot ser la missiva i encara pitjor, del poder del paper buit, del sol fet d'enviar, de no poder no rebre. El resultat és un epistolari desconcertant que, essent cruel i inclement, aconsegueix retratar, sense morbositat!, la situació individual i general de víctimes i botxins a l'Alemanya nazi. I, per extensió, apropa els múltiples silencis dels successius exilis de la història.

És un llibre curt, la lectura real no sobrepassa els trenta minuts. La lectura estimada, però, et persegueix i t'ennuega mentre et dura la consciència. Un cop recuperats, per garantir que no s'ha malgastat paper, és obligat preguntar-se -com ho faria l'amic Ausias-: ¿Y yo, cómo sé que no soy así?