El senyor Linh és vell. Marxa del seu poble, devastat per la guerra, amb un grup de refugiats. No sap on el porten. La única certesa és la seva néta de pocs dies, un grapat de terra del seu poble i una fotografia vella i grisa. Arriben al port d´una ciutat gran. No coneix ningú. Parlen una altra llengua. Ell estreny amb força la petita Sang diû, la protegueix de tot aquell món desconegut.

Recorda el poble. Entre tots formaven una gran família. Tots sabien la història dels altres, les olors, les veus, els colors. S´adona que quan dins seu parla del poble, ho fa en passat i això li pessiga el cor. No és bo pensar-hi per a la petita Sang diû. Ha de ser fort.

Passa dies en un centre de refugiats. No parla amb els altres. Desconfia. Només protegeix la petita

La trobada casual del senyor Bark, un home alt, gras i solitari donarà sentit a les seves vides..

No parlen la mateixa llengua, però la musicalitat de les paraules, la tendresa de les mirades, la calidesa dels gests esdevenen en una amistat forta en una ciutat que els ignora.

Phillippe Claudel ha escrit aquesta novel•la curta, poc més de cent pàgines, on parlen més els sentiments que les paraules.

Amb el plaer que fuma el senyor Bark, no és un llibre recomanable per a les persones que intenten deixar de fumar.