És excepcional que entre les novetats editorials aparegui un llibre “rescatat” del passat, pràcticament desconegut entre el públic fins el moment i que, alhora, és aclamat com un clàssic de la literatura del segle XX. Aquest és el cas del llibre que avui us recomano i que es publicà per primera vegada traduït directament al català l’any 2007, el mateix any en què, curiosament, va sortir a la llum Suite francesa d’Irène Némirovsky, una altra joia literària fruit dels anys convulsos de la Segona Guerra Mundial.

Vassili Grossman va finalitzar Vida i destí el 1960 i en ella relata un dels moments més dramàtics de la Segona Guerra Mundial, el que va del juny de 1942 fins el febrer del 1943 quan s’enfrontaren a Stalingrad les forces alemanyes i russes. L’autor construeix aquest fresc històric a través d’una narració coral que us obligarà, en més d’una ocasió, a fer servir el llistat de personatges que hi ha al final de llibre per orientar-vos. Grossman ens mostra aquests éssers humans, alguns d’ells històrics, en situacions límit, situacions que ens permeten valorar el que és més important per l’home – la llibertat – i que alhora desemmascaren les posicions estúpides, roïnes, porugues, però finalment tan humanes com qualssevulla altres. Tot això sense cap mena de maniqueisme ja que “quan ens mirem l’un a l’altre, no només veiem un rostre que odiem, contemplem un mirall” i l’autor opta per “condemnar el pecat i absoldre el pecador”.

La sensibilitat científica de Grossman (era enginyer) semblar afectar no només el retrat del personatge principal de la novel·la, l’investigador Víctor Strum, sinó també el seu estil literari: té aquella manera objectiva d’explicar els aspectes més colpidors de la vida, igual com un altre científic-literat —Primo Levi— va fer tractant el mateix tema. Potser aquesta és l’única manera d’acostar-se a les aberracions que es van dur a terme llavors. Potser per això les explosions controlades de poesia d’aquesta narració són tan torbadores.

Si la qualitat literària d’aquesta obra és indiscutible, la proximitat de l’autor amb la realitat que descriu no pot ser més gran: Vassili Grossman va ser corresponsal de guerra a la mateixa batalla de Stalingrad, l’eix sobre el qual pivota tota la narració. A més, les dificultats que va patir aquesta novel·la semblen tretes del mateix argument de Vida i destí: el manuscrit fou confiscat immediatament després que l’autor fes els primers intents per publicar-lo i no va ser fins el 1980 que va veure la llum a Suïssa gràcies a les fotografies del manuscrit fetes pel premi Nobel de la Pau Andrei Sàkharov i traslladades a occident de manera clandestina. Així doncs, que avui puguem llegir aquesta gran obra és un veritable miracle.