L’amant perillosa (afegitó innecessari per a un títol molt musical) o Al sud de la frontera, a l’oest del sol d’Haruki Murakami és una novel·la curta centrada en la vida

de Hajime, un home d’èxit: té dona i dues filles, i és el propietari de dos locals de jazz a Tòquio. Encara a la trentena, porta una existència plàcida i sense preocupacions, i ell mateix és el primer a reconèixer-ho.

Però Hajime tampoc no s’enganya i sap que li manca una espurna a la seva vida: l’espurna de la passió que creu haver recuperat quan Shinamoto, l’amor d’infància de qui es va haver de separar, entra una nit qualsevol al seu bar. A partir d’aquí i del record d’altres relacions de Hajime (una de desastrosa i una altra de convencional) es va desenvolupant la història. Una història que sabem que té lloc a la ment del protagonista, per la qual cosa mai no aconseguim deslliurar-nos d’una sospita: podem confiar que el que ens explica Hajime és plenament real? Sobretot quan sabem que la realitat que narra Murakami acaba gairebé sempre fonent-se entre les mans... i transformant-se en matèria fantàstica.

Potser aquest és el llibre idoni per servir d’introducció a la literatura de Murakami, un autor de moda que, no obstant, no passarà de moda. Per la profunditat, versemblança i dobles lectures dels personatges (em sembla descobrir-hi alguna nota autobiogràfica), la transcendència dels temes tractats i el llenguatge planer però contundent, és un llibre que es devora, deixa empremta i sobretot et deixa amb ganes de més i més Murakami.