Mil sols esplèndits de Khaled Hosseini. És un relat que ens dona una visió global de com pot ser la vida a Kabul. A través de la vivència d’una nena-noia-dona i la seva família, l’autor, d’una manera molt subtil, a mesura que avança la lectura, ens va endinsant en la història i ens fa viure situacions que moltes vegades ens poden semblar surrealistes. Va entrellaçant les situacions dels protagonistes amb apunts de la història contemporània i els canvis socials que experimenta el país. La situació de la dona a l’Afganistan és l’eix vertebrador del relat i de l’entorn on es desenvolupa la història està descrit amb tanta precisió i detall que ens fa imaginar un Kabul proper i desconegut alhora: els carrers, les cases, els nens... fa viure el que ens explica en primera persona. Aquest llibre construït amb sentiments m’ha tornat a fer veure que en la nostra societat jutgem la manera de pensar i de fer i els costums de la gent que han nascut en altres indrets partint de prejudicis i m’ha ajudat a posar-me a la pell de la dona de l’Afganistà i també a la pell de l’home que l’esclavitza i la maltracta, m’ha permès veure la vida des de dintre d’un burca i ha obert una escletxa que m’ha permès entendre que aquest burca pot arribar a ser un aliat on refugiar-se del món. És un llibre que m’ha provocat sentiments contradictoris en el sentit que m’ha mostrat una realitat sense criminalitzar a ningú i fent-me entendre la visió de les víctimes i dels botxins si algú creu que n’hi ha...o és la societat o l’entorn on els ha tocat viure; és un privilegi ser dona i haver nascut aquí i no a l’Afganistà.