En un racó de la mar bàltica, al sud d’Estocolm, l’illa de Gotland i el poble de Visby són l’escenari triat per Mari Jungstedt per a les seves novel·les. L’art de l’assassí (2006) és la quarta d’una sèrie que cronològicament encapçalen Ningú no ho ha vist (2003), Ningú no ho ha sentit (2004) i Ningú no ho sabia (2005), totes publicades a Columna.

Els amants de la novel·la detectivesca esteu d’enhorabona amb la florida d’autors nòrdics, amb noms com Mankell, Larsson (tant el famós Stieg, com la frapant Åsa), o Jungstedt, i així més d’una quinzena, que us ompliran de plaer les llargues i fosques tardes d’hivern. Els que gaudiu amb les obres d’aquests autors, quan us les hagueu acabat, i mentre espereu noves traduccions, podeu explorar-ne una llista força complerta a http://www.scandinaviancrimefiction.com/Authors.htm

No és cap casualitat que una bona part dels autors que disseccionen la foscor siguin dones. Elles copsen detalls i subtileses que formen un retrat versemblant de la vida i la mort en contrades on la nit és poderosa i el fred indefugible.

Jungstedt no és de les més conegudes del grup, però la seva creació, Anders Knutas, és un comissari meticulós i creïble, que s’enfronta a crims insòlits enmig d’un ritme que va in crescendo. L’atmosfera de la ciutat i els seus habitants, ben aconseguida amb quatre pinzellades, alguns girs argumentals imprevistos, un punt de suspens, i una història que avança trepidant, acaben conformant L’art de l’assassí, una bona novel·la per evadir-vos per unes hores dels negres núvols de la recessió econòmica que se’ns ve a sobre.

Ah, i per cert: un marxant d’art penjant del portal de la muralla medieval de Visby és el punt de partida d’aquesta novel·la plena d’acció.