El periodista que sorgí del fred per anar a la calda

És poc reconfortant constatar el desconeixement que acostumem a tenir d’Àfrica. Un continent tan pròxim, tan ric en paisatges, recursos i cultures, que és bressol de la nostra espècie… i que en canvi és tan lluny del nostre imaginari.

Us proposo avui la lectura de l’obra d’un polonès que des de la dècada dels 50 va convertir el continent africà en l’objecte de molts dels seus escrits. Estic parlant de Ryszard Kapuscinski (1932-2007), periodista que va iniciar els seus treballs en l’agència de premsa estatal polonesa i que arribaria a col·laborar en les publicacions més prestigioses del planeta.

El llibre que voldria recomanar-vos és Eben (Editorial Empúries), publicat per primera vegada a Varsòvia l’any 2001. Eben és un cúmul d’històries, no d’Àfrica –que, segons Kapuscinski, no existeix fora del terme geogràfic que engloba terres i paisatges tan diferents que, sovint, res tenen a veure les unes amb les altres- sinó d’homes i de dones que hi viuen.

Kapuscinski va seguir els processos de descolonització de molts països africans, des dels primers que van obtenir la seva independència, fins als darrers. També va ser testimoni de molts dels conflictes que posteriorment hi van tenir lloc i , per desgràcia, alguns encara hi continuen. A través de la seva lectura coneixerem, entre altres, d’on arrenquen episodis tan sangonents com els enfrontaments entre hutus i tutsis a la muntanyosa Rwanda, o el genocidi a la regió de Darfur, a l’oest del Sudan. Sabrem de la creació tan peculiar de l’estat de Libèria, on van anar a parar, retornats des dels Estats Units de Nord-Amèrica, descendents dels antics esclaus. Serem conscients de les perverses intervencions dels colonitzadors europeus i la seva responsabilitat en molts dels conflictes encara presents. Coneixerem el paper terrible que a moltes zones tenen els senyors de la guerra i que impedeix cap tipus de solució pacífica.

Però Kapuscinski no es limita a escriure una simple crònica dels fets, sinó que, a la vegada, conforma un relat gairebé antropològic, mitjançant el qual el lector pot anar més enllà en la descoberta de la idiosincràsia dels homes i dones que habiten aquelles terres.

Viatjarem pels deserts del Sahel i del Sahara, per les selves centre-africanes, per l’illa de Zanzíbar. Navegarem pel Níger, pel Nil. Anirem amb tren de Dakar a Bamako. Ens passejarem pels mercats de Dar Es Salaam i Addis Abeba…

Aquests dies que per primera vegada es porta a terme a un país africà un esdeveniment esportiu de tan gran nivell com és el campionat del món de futbol, seria una magnífica ocasió, un bon pretext per llegir Eben. Us animo a fer-ho, segur que us serà molt gratificant.