Fa molts anys, més de trenta, que vaig llegir aquest assaig, El mono Desnudo, de Desmond Morris. Em va colpir.

Avui, amb la divulgació feta pels mitjans audiovisuals com és ara els reportatges de natura de la BBC o National Geografic, potser l’impacte no seria el mateix.

La visió de l’home des del punt de vista d’un zoòleg era tan original i aclaridora que, em va fer adonar que l’antropocentrisme, tan present en la nostra manera de pensar, no era més que una forma simplista de veure les coses.

El llibre em va ajudar molt a comprendre que la realitat té infinitat de cares que la curiositat, mare del coneixement, ens impulsa a veure des de diferents angles, sabent d’antuvi que cadascun mostra una realitat parcial o, simplement, distinta. I és obvi que conèixer noves facetes enriqueix i amplia horitzons, per bé que mai arribem a copsar tot el significat en la seva autèntica dimensió.

Un bon assaig que posa l’home en el seu veritable context: Un primat sense pèl.