Nascuda fa 64 anys, casada i mare de tres fills, resident a Sant Martí de Tous. Va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Barcelona. Ha estat mestra en actiu durant 41 anys a l’Escola Mowgli d’Igualada, actualment pre-jubilada. És membre del Grup de Mestres i col·laboradora en realitzar materials per diferents projectes educatius. Voluntària de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Li agrada llegir, la natura, el cinema i viatjar.

'Quan plou, Girona agafa vida. No em pregunteu per què. Potser és la pedra grisa del Barri Vell, que sembla que es desperta i pren matisos brillants.

O els teulats de teules vermelles i taronges, que també agafen tons diferents quan són molls. Potser també ho fa que tots els carrers són en pendent i la pluja baixa formant dolls d’aigua, com petits rius.

I els patis i els jardins baixen en terrasses esglaonades, que formen cascades. I tota l’aigua dels teulats, dels patis, dels jardins i dels carrers en pendent del Barri Vell baixa amb força a buscar els Quatre Rius de Girona, que són el Ter, l’Onyar, el Galligants i el Güell.

La pluja a Girona s’ha de veure, no es pot explicar'.

Basada en les peripècies d’una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d’emocions, d’humor i de tensions en la qual l’autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa.

Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d’imatges poderoses dels carrers de Barri Vell de Girona, l’estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d’Aiguaviva i els anys d’internat al Collell.

He triat aquest llibre per dues raons, primera pel seu autor, el periodista Rafel Nadal. M’agraden els seus articles a la columna de la Vanguardia. Els temes que tracta sempre són actuals i molt entenedors. Segona raó, el tema del llibre parla del temps de post-guerra i de la ciutat de Girona, dos temes prou interessants. La post-guerra viscuda per mi, encara que en un altre ambient i Girona ciutat entranyable que visito sempre que tinc ocasió, sobre tot en temps de flors.

El llibre no m’ha decebut gens, els relats de la vida de la família estan tan ben explicats que al final sembla que tu també formes part d’aquesta família, les vivències, els patiments, els moments feliços, el pas del temps, els canvis en la família, tot és entenedor i molt ben redactat.

Les descripcions de la ciutat són del tot reals, les flors del jardí de la seva àvia, les pastisseries i els pastissos típics de la ciutat, les festes i tradicions, estan relatats amb tanta estima a la ciutat que fan que tornis a tenir ganes de visitar-la, tenint com a guia la novel.la i seguir tots els racons que encara no coneixes.

Un apartat important és la descripció de paisatges de la Costa Brava, una costa on arriben els primers turistes i no sempre són benvinguts pels residents. Interessant també el tema de la pesca, la riquesa del vocabulari que utilitza en les descripcions , fa que encara que coneguis molt poc la vida a la mar et sentis a prop de cada situació.

Per tot això i més, us animo a llegir-lo i gaudir d’una bona escriptura, no en debades és premi Josep Pla 2012.