De tant moure llibres amunt i avall, de vegades es troben petites joies com aquesta novel•la que, alhora, et porta a descobrir un gran escriptor.

D’origen jueu, Joseph Roth va néixer l’any 1849 a l’imperi austrohongarès i més endavant s’instal•la Berlín d’on va haver de fugir a causa del règim nazi. Rodamón per diferents ciutats europees, acaba a París, ciutat on va morir alcoholitzat l’any 1939, en plena efervescència del nacionalisme alemany.

I és a París on passa la nostra història. Un París trist, intemporal però íntim, i com no, sempre bonic on Andreas, un captaire que viu sota els ponts del Sena i es passa el temps fent tentines a causa de l’absenta, veu com una nit li canvia la sort. Un senyor gran, ben vestit i totalment desconegut li demana un favor estrany: que accepti 200 francs i que, quan pugui, els hi retorni. Però no a ell, que no té residència fixa, sinó a santa Teresa de Lisieux a l’església de Santa Maria de Batignolles, amb qui té un deute.

I aquí comença una deliciosa història que de tan irreal sembla de debò. Andreas agafa el compromís i amb aquells diners a la butxaca pren consciència de la seva situació. Arriba a la conclusió que ha de fer un canvi d’imatge i d’actitud. Comença trobant una petita feina, però davant la visió de diners, també apareixen vells coneguts que ens mostren episodis de la seva vida passada i que en el transcurs de la història, amarada d’absenta, veiem com es va debilitant la seva voluntat interferint en el seu propòsit de ser un home d’honor i d’apropar-se a l’església per complir la promesa feta.

És una novel·la, un conte, una faula? No ho sé, només sé que, des de la primera pàgina, m’ha captivat... I m’ha captivat per la senzillesa, humanitat i tendresa del personatge, que tot i ser un borratxo té la dignitat i honor que només tenen les persones que estan en possessió del seu destí.

M’ha captivat per la seva feblesa i generositat que, alhora, ens mostra la mesquinesa i egoisme dels qui l’envolten. M’ha captivat, tot i ser una apologia de l’alcohol, per la benvolença amb què es contempla el fet que sembla que el personatge l’únic que fa és comprar temps per portar a terme el seu compromís. M’ha captivat per la seducció que utilitza l’autor per enamorar-te dels personatges, amb les seves virtuts i defectes. Tots, incloent la confosa Teresa, fan que els percebis propers i sentis la necessitat que, dins els seus propis desitjos, puguin veure complertes les il•lusions que ja creuen perdudes.

M’ha captivat pel fort accent místic i per la reflexió moral que traspua tota l’obra, que en un curt peregrinatge, ens fa adonar del procés de degradació del protagonista i de la seva efímera regeneració. I m’ha captivat per la sensibilitat i delicadesa amb què l’autor comparteix amb nosaltres la intimitat de la seva pròpia vida.

Us el recomano sense reserves i, en la seva lectura, espero que en gaudiu tant com jo...