Camí de sirga és un autèntic monument de la llengua catalana. Escrita, segons els crítics, a partir de la novel·la històrica i de la crònica, conté molts tocs de realisme màgic. Amb un estil descriptiu i amb un control de la intensitat expressiva, Moncada fa art de la llengua i sap crear, amb l’ ús de la paraula, un univers únic .

La novel·la comença el 1970 en el moment de la voladura per enfonsar el poble de Mequinensa sota les aigües i ens explica els darrers cent anys de la història de la població i del país. Amb el recurs d’anar amunt i avall en el temps, Moncada desplega un munt d’històries que s’entrecreuen i on apareixen els personatges més diversos. Tot el llibre és un exercici de memòria on s’evoca, de vegades amb ironia, de vegades amb melancolia tota la història de Mequinensa.

El gran protagonista, però, és el riu Ebre que té un alt contingut simbòlic. És el riu, que amb la metàfora de la sirga, fa de cordó umbilical per unir l’univers de Mequinensa amb la resta del món. I és a través del riu que es configura un paisatge específic i una cultura pròpia. I aquest riu que dóna la vida i la riquesa serà finalment, ironies del destí, el que marcarà el punt final, l’exili sense retorn.