En una àrea de servei de l’autopista anant de vacances, vaig veure un llibre amb un títol suggerent, La dona justa de Sándor Márai. Mai havia llegit res d’aquest autor, és més, al principi vaig pensar que es tractava d’una escriptora. La meva sorpresa va ser trobar-me davant d’un llibre impactant, tant que des que el vaig llegir no ha parat de viatjar entre els meus amics.

Darrera d’una trama aparentment simple, un triangle amorós, s’amaga una història d’amor, de gelosia, de tristesa, de passió i de traïció. Ambientada a Budapest de mitjan segle passat, a través del monòleg dels tres personatges (Marikta, Peter i Judit), anem descobrint les complexes relacions sentimentals entre ells.

En el relat de la Maritka es fa palès el dolor per les pèrdues, primer del seu fill i posteriorment la del seu marit; el Peter ens parla de sentiments molt oposats, primer passió i després solitud, i finalment la Judit dóna la visió més frívola de tot el que va passar.

És un d’aquells llibres que fan que hagis de tenir a mà un paper i un bolígraf per anar apuntant moltes frases inoblidables, que fan reflexionar qualsevol lector.

La seva lectura no deixa indiferent.