Sóc conscient que el més segur és que mai arribis a llegir a aquesta carta, però si tan sols hi ha un 1 x 1000 de possibilitats que això passi, te la vull escriure. I ho faig en català perquè sé que tu l’entens i fins i tot el parles.

El que vas fer diumenge desprès del, sí, Gran Premio de España de Fórmula 1, però que té lloc al Circuit de Catalunya, sí, a Catalunya, d’agafar una bandera espanyola i passejar-la durant tota la volta -ja mal anomenada de l’honor- va ser nefast i diu molt poc de tu com a persona.

Hauríes de recordar que va ser un català, el malauradament desaparegut Josep Marcó qui, com diuen les hemeroteques “et va acollir quan la teva família ja no podia pagar les despeses de la teva carrera i et va ajudar a tirar endavant, en un moment clau de la teva carrera professional”. I també em consta que et va ensenyar el català. Més endavant van ser dos catalans, en Jaume Alguersuari (senior) i en Joan Porcar, tots dos d’una empresa catalana, RPM, els qui van organitzar l’“Open by Nissan” del qual et vas proclamar campió, obtenint d’aquesta manera la possibilitat de provar un Minardi de F1. A partir d’aquí fins diumenge passat la història és la coneguda.

I dic fins diumenge passat, ja que penso que per a molts catalans, entre els que m’incloc, a partir d’aquest dia ja no et podrem mirar de la mateixa manera. Com a aficionat a la fórmula 1 des que tenia 9 o 10 anys -junt amb el bon amic Josep Junyent- haig de reconèixer que desprès de Jackie Stewart, Ayrton Senna i Michael Schumacher i també ara de Sebastian Vettel, has estat dels pilots que més m’has impressionat. I tot i que sempre se m’havia fet poc agradable veure la bandera espanyola al teu casc, ho respectava ja que ets un pilot espanyol. Com també portaven banderes o colors identificatius dels seus països els tres primers pilots que he anomenat i també ho venia normal. Ara bé, el teu gest d’aquest darrer Gran Premi ha estat una manca de consideració pel país que et va acollir i recolzar, just en els temps actuals que, com tu bé saps i entenc que per això ho vas fer, aquest detalls signifiquen una tocada de collons molt gran pels molts que reivindiquem i defensem -molt diferent d’atacar- allò que no hauríem d’estar ni reivindicant ni defensant, com és la nostra pròpia identitat. Més encara venint de tu que et fas dir asturià abans d’espanyol.

Ja acabo, Fernando. Sàpigues que a partir d’aquest passat diumenge, repeteixo, molts catalans no et podrem admirar com a pilot com ho havíem fet fins ara, ja que has volgut posar entre nosaltres la bandera d’un país que, com tu, no tan sols no ens estima ni ens respecta, si no que ens puteja.

I saps el que m’emprenya més? Que, a sobre, és culpa meva. Perquè, com em va dir una vegada un amic, si mai jugues amb un escurçó i et pica, no et queixis. Ja sabies que era un escurçó.

Adéu.