Hi havia una vegada un poble a la vora d’un llac. El poble vivia en bona part de la pesca i hi havia 10 pescadors. Cadascú amb la seva barca de rems, cadascuna d’un color diferent i amb el seu nom escrit a la proa. Un pescador, una barca, un color, un nom, un rem.

Sempre havien pescat prop de la vora, ja que hi havia captures de sobres per a tots. Fins que un dia el peix que trobaven sense haver d’endinsar-se massa dins del llac, va començar a faltar. Aleshores un dels pescadors va proposar als altres fer una barca més gran on cabessin els 10 i d’aquesta manera, remant tots junts, podrien entrar més al fons on  seguia havent bona pesca. Van decidir que es trobarien i parlarien de com havia de ser la barca, de quin color la pintarien i, el més important, quin nom li posarien. Es van trobar diverses vegades però no aconseguien posar-se d’acord ni amb el color, ni amb el nom. Tots volien que fos el seu.

Fins que un dia un dels pescadors va tenir una idea: “-I si encarreguem la barca a algú altre?”. Així ho van fer. Van encarregar el projecte a una empresa especialitzada i al cap d’un temps, els la van presentar. La van mirar, la van estudiar, però tampoc es van posar d’acord. Van decidir que segurament la proposta que els havíen presentat no era la correcta i van encarregar un altre projecte a una altra empresa.Va passar el temps i el peix de la vora pràcticament es va exhaurir. Alguns dels pescadors van marxar del poble cap a altres llacs, on no calgués entrar tant al fons i d’altres es van quedar malvivint de la poca pesca que quedava.

Diu la llegenda que al cap dels anys el llac es va assecar. Els antics pescadors van pensar que potser es podria fer un pantà i mirar a veure si amb la poca aigua que encara baixava pel riu es pogués omplir de nou i així repoblar-lo de peixos i segurament així hi podrien tornar a pescar. Van encarregar un estudi i l’estan esperant.

P.D. No ho he pogut confirmar, però sembla que el llac es deia Aqualata.