Avui és un dia molt dur. No em puc treure del cap que ahir, un pilot de globus que va començar el dia amb la mateixa il·lusió que el vam començar molts de sortir a fer un vol en globus, l’hagués acabat deixant-t’hi la vida. Poc podíem imaginar que passaria quan vam iniciar aquesta aventura de l'European Balloon Festival ara fa 18 anys. Costa molt d’entendre i d’assimilar.

Voldria dir que l’accident que va patir no va ser culpa d’una errada seva. Els pilots de globus són gent molt preparada i responsable. Reben una formació específica per poder assolir el carnet de pilot i han de complir totes les normatives vigents, especialment pel que fa al transport de passatgers.

Tampoc del globus. Els globus són l’experiència de vol més segura que existeix. Estan construïts seguint els paràmetres de l’enginyeria aeronàutica i passen els mateixos controls i certificacions que els avions, per part d’inspectors d’aviació civil.

Tampoc de l’organització de l’European Balloon Festival. Abans de cada vol s’analitzen les condicions meteorològiques i les del vol del matí eren idònies.

Què va passar doncs ahir?

Doncs una suma de fets totalment desafortunats que van tenir com a conseqüència el fatal desenllaç. Els qui vam estar al lloc on va passar l'accident i vam poder observar i avaluar tots els elements, podem afirmar que tan sols l’infortuni en va ser el responsable. Al moment de l’aterratge, després d’un primer contacte amb el terra, la cistella va colpejar una tanca que hi havia a la vora d’un dels camps, impactant amb un dels pals de la seva estructura, fet que la va fer bolcar cap endavant, provocant la caiguda de bona part dels seus ocupants. El mateix pilot va quedar-ne fora, subjectat d’una de les cordes que controla el descens del globus. La pèrdua de pes va fer enlairar el globus de nou, tibant el pilot. Ell va lluitar fins al límit de les seves forces i molt probablement aquest esforç final va servir per ajudar que el globus baixés de nou i que els passatgers que quedaven dins de la cistella poguessin aterrar al camp proper.

Tot va venir d’un pam. Del pam que separava el lloc de l’impacte amb el suport de la tanca, del final de cistella. Un pam que malauradament ahir va separar la vida de la mort.

Des d’aquí voldria fer arribar la nostra consternació a tota la seva família i compartir amb ells el dolor que estan patint. El nostre més sentit condol.

Els qui estimem el món dels globus i també Igualada haurem de saber tirar endavant i malgrat el que va passar seguirem mirant al cel somiant a volar, com hem anat fent fins ara. Imaginem que el Jordi ho hauria volgut així. Ens acompanyarà per sempre el record de qui va compartir amb nosaltres, per darrera vegada, el nostre estimat European.
Vola per sempre en pau.