M'ha arribat a les mans una notícia que m'ha trasbalsat. Quasi no sé per on començar... Tinc un company que treballa en una administració pública (que per motius de seguretat del meu company, no puc esmentar) que ha tingut accés a un informe elaborat sota els auspicis, sembla, d'una comissió de política de l'aigua i la sequera d'àmbit europeu, que parla de la possibilitat que al voltant de l'any 2030 es comenci a construir, a la zona d'Igualada i per extensió tota la Conca d'Òdena, un embassament de dimensions considerables pensat per a resoldre de manera definitiva els problemes d'abastiment d'aigua de Barcelona i la resta d'àrea metropolitana. Aquest estudi contempla, de passada, les necessitats de futur d'un territori que espera una gran arribada d'immigrants en els propers anys.

Aquest fet implicaria, està clar, la reubicació de les zones actualment habitades i que afectarien als municipis d'Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i parts d'Òdena i Sant Martí de Tous, a una nova superfície d'uns 25 km2 (aprox.) en un

terreny més elevat (que per evitar moviments especulatius no s'esmenta a l'informe), seguint l'exemple de recol•locació que es va seguir en el cas del poble de Tiurana (www.tiurana.org), quan va quedar cobert d'aigua per la construcció del pantà de Rialp. Les primeres exploracions plantegen alguns terrenys que estarien ubicats per la Segarra (abans d'arribar a Cervera) ja que és una zona amb un baix índex de densitat de població i permet una urbanització i un traçat d'infraestructures bastant net.

L'argument de pes que avalaria aquesta decisió és el fet que aquesta zona ja havia estat coberta d'aigua fa molts anys -d'aquí li ve el nom a Igualada (Aqualata = aigua conduïda) ja que l'orografia de la zona, voltada de petites elevacions i monticles ho facilita en gran mesura, reduint els costos de construcció. D'aquesta manera la paret de la presa estaria col•locada entre la muntanya del Castell de la Pobla i el Puig Aguilera, tancant i regulant el pas de l'aigua en aquell indret.

En una altra part de l'informe (i això m'ha fet emprenyar molt per la manca de sensibilitat) es faria referència al fet que és una zona de molt poc interès, ni industrial (amb unes taxes d'atur que volten el 25%), ni turístic com tampoc cultural, ja que no compta amb pràcticament cap equipament digne de ser preservat, potser amb les úniques excepcions de l'Asil del Sant Crist i de la Basílica de Santa Maria, que arribat el cas es plantejaria també una reconstrucció en el nou indret, com a elements de forta identitat emocional i de record viu del passat.

A partir d'aquí em vénen al cap moltes preguntes. Molts dubtes. D'entrada una gran incredulitat, alhora que una indignació absoluta. A qui se li pot haver ocorregut una bestiesa tan gran? Això tan sols pot ser un pla ordit per gent que juguen al "Stratego" des d'un despatx de mobles de caoba en algun país europeu llunyà i que no té cap mena de ressort emocional, ni cap coneixement de la nostra realitat en el territori. És que no pot ser! (Repeteixo dins meu) Que aquí hi viu molta gent... Que hi han moltes coses bones. Si, oi? I començo a fer una llista d'aquelles coses que s'haurien de preservar. Però què dic... No, no. El que hauríem de fer és una llista d'arguments per evitar que

això algun dia pugui passar. Per fer pressió. Sí. Fer pressió social. També i al mateix temps, anant fent una altra llista de coses que hi volem al nou emplaçament i que ara no tenim, per si resulta que la decisió ve de molt amunt i és irrevocable. Qui m'ho hagués pogut dir. Encara em sembla increïble que pugui passar...

Suposo que en el moment que es confirmés la notícia ja sortiran prou veus en contra i tindrem temps d'organitzar-nos (pel 2.030 encara falta) però vagi per la meva part la meva implicació total en la lluita per parar aquesta barbàrie i també, si arriba el cas, la meva predisposició per col•laborar en el disseny del nou projecte de ciutat i els seus equipaments.

(El meu amic m'ha passat aquestes simulacions en imatges de com podria quedar la zona...)