Cada estiu té la seva banda sonora. És la cançó de l'estiu. Els espanyols ens han encolomat, any rere any, l'infumable George Dann -tot un atac a l'estètica i a la intel·ligència-, mentre aquí hem cantat i ballat, des de les músiques festives de la Trinca fins als anuncis de l'Estrella Damm.

Enguany, a Igualada, juntament amb la cançó, també hem tingut 'la frase de l'estiu' Es tracta del lema del pregó de la Festa Major, a càrrec de Paranoia accions: 'Tot el que som capaços d'imaginar, som capaços d'aconseguir'.

Aquest lema -com tot el pregó-, està carregat d'optimisme, en un moment en què la nostra ciutat més ho necessita.

Immediatament, molts igualadins i igualadines van fer seves aquestes paraules, que s'han escampat amb entusiasme, especialment per les xarxes socials a internet.

Òbviament, també se la va fer seva el nou govern de l'Ajuntament d'Igualada, que en la trobada amb les entitats participants en la Festa Major, hi va afegir: 'a partir d'ara haurem de fer més amb menys'. (Més coses, amb menys diners, s'entén...). Un afegitó que s'haurà d'aplicar -ja que la caixa és buida-, no només a la gestió de la festa gran igualadina sinó, ai las!, a tota la gestió municipal...

('Més amb menys'. Un lema, una manera de fer, exportable a empreses, comerços i llars familiars. Ja podeu penjar-vos aquesta frase al capçal del llit o, com un imant, a la nevera de casa.)

Som conscients que ens trobem en una època crítica, durant la qual haurem de fer servir més la imaginació que el talonari.

Nosaltres, des del teixit associatiu, ho farem. Procurarem 'fer més amb menys'. Imaginarem moltes coses, i procurarem aconseguir-les.

Perquè som conscients que el nostre ajuntament -com tots els ajuntaments catalans- serà el primer que haurà de fer-ho. 'Més amb menys'. I, si és així (pel que hem vist fins ara, sembla que sí) ens tindrà al seu costat.

Tanmateix, demanem que confiï en les entitats, en el ric teixit associatiu de la ciutat. Que no posi pals a les rodes, com en alguna etapa anterior. Que ens deixi fer coses. Que ens cregui capaços. Que ens escolti. Que no intervingui. Que no posi traves, límits i marges. Que ens ajudi a créixer, a promoure'ns, a conèixer-nos...

Per exemple: fa uns anys, una colla de joves va imaginar-se unes 'barraques' a la festa major. Alguns no només no se'ls van creure sinó que, pel camí, van anar posant-los traves. Amb el temps, aquells joves, han aconseguit que allò que van imaginar sigui avui un dels elements amb més èxit i més participatius de la nostra festa: la Coll@nada.

Que ens permetin realitzar, en definitiva, tot el que som capaços d'imaginar