La Festa Major d’Igualada 2019 ja és història. La ciutat ha tornat a la normalitat. Els botiguers -els que van quedant- han tornat a apujar la persiana. La quitxalla va escurar els últims dies de vacances i ha tornat a l’escola. Els pares i mares van escurar les butxaques per comprar motxilles, bates, agendes escolars i llibretes. Ja no hi ha domassos als balcons, ni confeti a les places (tot i que encara hi ha restes de “botellons” en alguns parcs i racons…). Enguany, com en els darrers anys, la festa ha estat intensament viscuda. I participada. I, qui ha volgut, l’ha festejada. Tanmateix, també com en els darrers anys, que la festa ha crescut i s’ha fet més rica i més plena, aquest any no hi han faltat les tensions entre entitats i l’Ajuntament i, encara més greu, entre les mateixes entitats.

D’una banda, l’associació juvenil la Coll@nada, “cremats” amb el govern municipal, van decidir “alçar el vol” i trencar amb l’Ajuntament, renunciant a la seva aportació econòmica (de 10.000 euros), i apostant així per la plena autogestió, que els permeti desenvolupar els seus projectes autònomament, sense condicions. D’aquesta manera, l’any que ve, tindrem una festa major “alternativa”. Desitgem el seu èxit i que les iniciatives siguin reeixides, ja que els més veterans recorden les festes “alternatives” que es feien al Puigcornet… Eren temps en què, per la Festa Major, els joves marxaven d’Igualada, una ciutat que no oferia una oferta interessant i atractiva per als joves, que es trobaven a l’Aquelarre de Cervera o a les festes d’altres indrets, des de Gràcia fins a Hostafrancs. En aquest escenari, fa setze anys, va néixer precisament la Coll@nada, amb l’objectiu de “construir alternatives populars”. Els inicis no van ser pas fàcils. El primer any el govern es va carregar les propostes dels joves, com la de les barraques, adduint que es promouria el consum d’alcohol entre el jovent (com a protesta, entre altres iniciatives, es va organitzar un dinar de carmanyola, una trobada que ha anat creixent fins a convertir-se en el “Fes-ta el dinar”, un dels actes més populars de la Festa Major igualadina). Malgrat els entrebancs, els joves no van afluixar i, tossudament, van lluitar pel seu projecte. Dos anys més tard, el 2005, es van instal·lar deu barraques d’entitats i col·lectius juvenils al barri del Rec i es van organitzar diverses activitats, com els Jocs Bèsties, que van tenir molt èxit. Els joves van deixar de marxar d’Igualada per la Festa Major. I així, fins avui. I per molts anys! A volar!

D’altra banda, en aquesta passada Festa Major igualadina, hem tornat a viure un nou episodi, un més, de la polèmica sobre el “model” de festa. En aquesta ocasió -i amb tot el pòsit de pólvora acumulat dels darrers anys- la guspira que va encendre les tensions va ser l’encavalcament d’actes. Un encavalcament provocat pel difícil encaix que s’ha de fer entre el programa que s’organitza directament des de la regidoria de Promoció Cultural i el que s’organitza des de la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI). Concretament, la nit de divendres, coincidien el Correfoc, la “Passacalle” i, en part, el concert de Dr. Prats i Obeses, que era la cirereta del programa institucional i que l’Ajuntament ja va haver d’endarrerir el seu horari d’inici. El Ball de Sant Miquel i Diables, entitat inegrada dins la FESTHI, va haver d’escollir entre participar en el Correfoc o a la “Passacalle”, triant aquesta darrera opció, i va manifestar públicament, en diverses ocasions al llarg dels dies de la Festa Major, el seu enuig per aquesta situació i per la inacció del govern per solucionar-ho. Una d’aquestes manifestacions es va produir diumenge de Festa Major al migdia, quan a la cercavila d’entrada a la plaça, prèvia a l’exhibició castellera, diverses colles de la FESTHI no van actuar davant el consistori i van mostrar pancartes reivindicatives.

En aquestes pancartes podíem llegir lemes com “Sense model no hi ha festa, ens hem cremat amb l’Ajuntament”, “Davant la no gestió, la FESTHI no calla, no balla” o “Mediació, diàleg, model, us toca a vosaltres”.

“Mediació”. “Diàleg”. Jo hi afegiria “generositat”.

I no em refereixo a la “generositat” de moltes entitats, clubs i persones que, al llarg de tot l’any, dediquen molts esforços, molts diners i molt temps per treballar desinteressadament i altruista per la ciutat, en molts àmbits, com ara el de la cultura i, més concretament, el de la Festa Major. Afortunadament, Igualada, és una ciutat extraordinàriament rica en aquesta “generositat” i en la cooperació dels seus veïns i veïnes.

Em refereixo a la “generositat” per cedir.

El diàleg, el debat -les discussions, si cal-, no es poden perdre. Les parts implicades han de trobar, sempre, un moment per seure al voltant d’una taula i exposar les seves demandes,  les seves queixes, els seus problemes, tot buscant solucions als conflictes. Sempre. Però al llarg dels anys que fa que dura la polèmica pel model festiu, sembla que tothom ja ho ha dit tot. Tothom coneix les cartes dels altres. I ningú cedeix posicions.

Fins i tot, fa uns temps, als primers anys de les tensions, concretament el 2013, l’Ajuntament d’Igualada, amb el suport de la Diputació de Barcelona, va convidar les entitats a seure en aquesta taula, amb la figura tècnica d’un mediador, que gairebé va marxar corrent amb la cua entre cames. Pràcticament ningú cedia en els seus posicionaments. Tothom s’ha posat radicalment al seu extrem. Tothom fa la seva pixara per marcar el seu territori.

Diàleg? Sí! Però potser ha arribat l’hora de ser generosos. Potser arriba el moment de cedir -tothom-, una mica, en les seves pretensions, en el seu model. Tothom. I, en lloc d’imposar, es pot arribar a consensuar,  un model, en el qual tot i tothom hi puguin tenir cabuda.

I, aquí, l’Ajuntament no pot mirar-s’ho, xiulant la cançoneta de “qui dia passa, any empeny”. Ha de promoure el diàleg i la mediació, com demanaven a les pancartes. I, si no s’arriba a acords, si ningú cedeix generosament, potser haurà de prendre decisions (que per això són escollits democràticament).

Un exemple. Festa Major de l’any vinent, migdia de diumenge 23. Coincidiran, a priori, la Tronada i el trasllat del Sant (que organitza la FESTHI per la vigília de Sant Bartomeu), amb l’actuació castellera. S’encavalcaran aquests actes? Alguns moixiganguers que també formen part d’alguna colla de la FESTHI, hauran d’escollir on aniran? I els igualadins i igualadines, hauran de triar entre acompanyar la imatge de Sant Bartomeu de l’església del Roser a Santa Maria o fer pinya amb la colla igualadina?

Diàleg? Sí! Mediació? També! Ara, tothom, posem-hi una mica de “generositat”.