Internet i les seves xarxes socials ens han permès veure, abans no surti al carrer i no arribi a les nostres bústies en format paper, el cartell del programa de la festa major d’Igualada d’enguany.

Sense voler entrar en debats sobre qüestions estètiques (tot i que, personalment, m’agrada) la proposta dels seus creadors és, en el fons, encertada. La imatge (excel·lent treball d’en Marcial Clotet en la fotografia i de l’Ester Comenge i l’Albert Burzon en el grafisme) dóna protagonisme a diversos personatges festius (castellers, diables, trabucaires, grallers…), que esdevenen 'herois' de la nostra festa major, de les festes -grans i petites-, d’arreu del nostre país.

Òbviament, els autèntics protagonistes de la festa major són els que la viuen, els que la gaudeixen. La gent gran que balla a la plaça. Els més petits que xalen amb els pallassos. Els joves més experts en la gresca i els més novells, que es devirguen en licors i petons.

També són protagonistes de la festa els professionals, els que en viuen (alguns més, d’altres menys). Els que posen cadires. Els que fan màgia. Les que ensenyen pit i cuixa. Els que canten i els que la fan ballar. Els que encenen i apaguen el llum. Els que escombren confeti i restes de ressaca…

Però els 'herois' de la festa són els que avui, en plena voràgine consumista, quan tot té un preu, dediquen el seu temps (i en molts casos, els seus diners) altruïstament a la festa. A la ciutat.

I, en aquest sentit, Igualada és una ciutat rica. La ciutat compta amb un grup important de colles (diables, grallers, castellers, portadors de gegants, coll@naires…), nodrides de gent de totes les edats (però especialment, de gent jove), que viuen i es deviuen, generosament, per la nostra festa. Un teixit, que s’enriqueix any rere any, en el qual han de conviure armoniosament la tradició i la modernitat. El nou i el vell. Així serem més rics.

Perquè en aquest escenari de crisi econòmica, en aquest context en el qual, cada vegada més, les festes majors seran 'menors', necessitarem 'herois'.