Des de fa uns anys, i a causa de l’estat de salut de les nostres butxaques (més que no pas per raons de sostenibilitat…), es duen a terme a les nostres escoles diverses campanyes de reutilització de llibres. Els nens i nenes han de tenir cura dels seus llibres, escrivint-hi amb llapis per així poder esborrar les notes en finalitzar el curs i deixar–los en herència als que vindran al darrere. Jo, que tinc el vici de guardar-ho tot, conservo uns llibres del meu pare, quan anava a l’escola, als anys cinquanta del segle passat. Són les cèlebres “Enciclopedias” , que els més grans recordareu. Les guardo no pas per la nostàlgia, sinó perquè potser algun dia, tal i com les calcen aquests espanyols, haurem de treure la pols a llibres com “La escuela y la Patria”, “España és así”, “Yo soy español”, “Temple juvenil”, “Espejo y gloria de España”, “Símbolos de España”, “Iniciaciones”, “Ventanal de España”, “El parvulito”, Haces de Luz”, etc.

Si el govern fatxenda espanyol i el seu ministre de cultura (!) encara més fatxenda imposen el seu sistema educatiu, tocarà treure la pols no només als llibres rancis sinó també als mapes de l’imperi (sí, aquells que servien de fons per a les fotos escolars avui esgrogueïdes), als santcristos i als retrats del Primo de Rivera i del “cisquet”, tan enyorats pels fatxendes del Wert i companyia.

Els nostres fills tornaran a perdre el temps amb els problemes tipus “Un torero ha cobrado 20.600 duros por torear durante una hora y media. Si de ellos ha tenido que pagar 18.000 pesetas a la cuadrilla, ¿cuántas pesetas ha ganado por segundo?” o amb aquells protagonitzats pels “andarins” que no paraven de fer quilòmetres o els “revendedores de leche” o “taberneros” que aigualien la llet i el vi.

Perquè… tot torna.

Fins i tot potser torna el mentider de l'Aznar, amb les mans tacades de sang. I, amb aquest esperit espanyolitzador. Estic convençut que si tinguessin els diners per a fer-ho, recuperarien el servei militar obligatori… Temps al temps...

Ric per no plorar.

Perquè (i disculpeu-me), com deia el meu padrí: "ja en tinc els collons ben plens".

Aquests defensors de la "una, grande y libre", més enllà d'escanyar-nos amb l'espoli fiscal, de pretendre acabar amb la nostra identitat lingüística, cultural i com a nació ara, amb la imposició "torera" de la LOMQE (la tretzena reforma educativa en trenta anys!!!!!) vol dinamitar l'exemplar model educatiu català, integrador i cohesionador de la nostra nació. I, per 'colmo', "se'ns pixen a la cara i diuen que plou". No en tenen prou, amb l'abonyegada cuirassa dels antics soldats de l'imperi, amb tota la 'xuleria' castissa, amb tota la petulància, vanitat i poca vergonya, dir que el que pensem no els fa ni pessigolles. "Són com uns ocellets apuntant a les escopetes" va dir l'incult i inepte d'en Wert. Però que coi s'ha cregut?! És el típic to amenaçador dels que es creuen i s'han cregut -fins ara- vencedors trepitjant els vençuts. El típic llenguatge de qui s'empara en una constitució que habilita l'exèrcit (capitanejat pel Borbó 'campetxano', hereu del dictador) com a "garant" de la unitat d'Espanya. Dels que ens anomenen "nazis" amb tota impunitat mentre reten homenatge als qui van lluitar amb Hitler.

Però la frase d'aquest estùpid, després d'irritar-me i posar-me el dit a l'úlcera que em provoquen els fatxes espanyols, m'ha inspirat una imatge: la dels joves posant clavells a les escopetes dels soldats del dictador Salazar a Portugal. La llibertat!

Nosaltres teniu les escopetes, sí, Wert, i nosaltres som ocellets… Però un dia, aviat, marxarem volant...

Llavors, feu el que vulgueu amb la vostra estupidesa, amb la vostra incultura, amb el vostre sistema educatiu retrògrada, amb les vostres "corrupteles" (ja tenim les nostres…), amb els vostres bisbes, amb les vostres "corridas" i tot plegat. Quedeu-vos a la cua del món. Quedeu-vos als anys cinquanta del segle passat.

Perquè, tinguem-ho clar, aquests fatxes no volen tornar enrere. No pas. Ells ja fa temps que hi són, s'hi van quedar. Es van quedar en l'obscurantisme franquista, al crit del fundador de la Legión, José Millán-Astray "¡Viva la muerte!¡Muera la inteligencia!" I el que pretenen és que els que hem avançat, els que hem progressat, tornem enrere.

Us deixo dues "perles" d'un dels llibres de capçalera del fatxes. Són del libre "Así quiero ser. El niño del nuevo Estado". De ben segur que era el llibre que feien llegir a l'escola al petit Wert, traumatitzat amb totes les seves pors i els seus complexes, amb les imatges dels nens que cremen a l'infern i acollonit perquè, al confessionari, el capellà li ha dit que si continua tocant-se es quedarà cec.

La primera: "Si a los ciudadanos de un estado se les consiente que cada uno piense en política como quiera y obre según piense, en lugar de un pueblo organizado tendremos un caos social". Com deia l'Ovidi, "hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense".

La segona: "Nosotros los subordinados, no tenemos más misión que obedecer. Debemos obedecer sin discutir. Quien manda sabe lo que hace y por qué lo hace. Los españoles tenemos la obligación de acostumbrarnos a la santa obediencia ¿Y quién juzga al que tiene el máximo poder? Dios y la Historia. A uno y otro dará cuenta. Lo demás no es de nuestra incumbencia.". Jo, personalment, no espero cap judici diví. Però espero que un dia la Història, la Història que fins ara han escrit ells com a vencedors, parli del dia que Catalunya es va alliberar d'aquest llast, del dia que Catalunya va ser lliure.