La porra
Fa uns dies, la gent de l’anoiadiari.cat –on tinc el plaer d’escriure, de tant en tant, quatre ratlles com aquestes-, em van convidar a participar en una ‘porra’ sobre els resultats de les properes eleccions municipals a Igualada, per a una edició especial en paper d’aquest diari on-line, amb motiu dels esmentats comicis, i que properament tindreu a les vostres mans.
(M’expliquen que diverses persones a les quals van fer la mateixa proposta, van declinar amablement la invitació. Ja ho sabeu: vivim a l’Igualada del ‘què diran’, i això pesa molt en el tarannà de molts dels nostres veïns i veïnes ‘políticament correctes’)
Tot i la importància, rigor i seriositat d’aquesta cita electoral, que ha de marcar la política que ens és més propera, aquesta “porra” és un joc simpàtic, un ‘divertimento’.
El meu pronòstic –que no interessarà a ningú ni té pas cap pretensió de fer-ho-, és, malauradament, lluny dels resultats que m’agradaria que sortissin i s’apropa, al meu parer, al resultat final que es pot donar a la nostra ciutat.
Ho dic, sobretot, perquè quan omplia la graella de la ‘porra’ i em vaig trobar davant la casella en blanc corresponent a Esquerra, em van envair totes les contradiccions.
Pensava en quina xifra hagués posat si el partit s’hagués presentat, en una oportunitat única, amb un grup, amb unes propostes, amb un ideari, amb una manera de fer, amb un projecte liderat per la Marina Llansana.
Davant les eleccions més obertes de la nostra història recent, en un panorama tan i tan propici, en una època en què la ciutat, la ciutadania, necessita i vol un lideratge, el qual, penso, s’hi emmirallaria a mida un perfil com el de la Marina Llansana, tot mirant la casella en blanc de la “porra”, penso que jo, com molta, moltíssima gent, haguéssim donat el nostre vot, la nostra confiança, a aquest projecte.
Però no hi serà. Aquest, no.
N’hi haurà un altre, amb unes altres persones, a les quals admiro, respecto i, fins i tot, amb algunes, comparteixo moltes coses i amistat, i als qui desitjo, sincerament, els millors resultats i encert en el futur.
Però jo, a la meva “porra”, no m’hi jugaré tants pèsols com els que hagés apostat per la Marina Llansana. Jo hagués votat la Marina. Ara, no sé que faré. Més contradiccions…
Hi ha, precisament, a Igualada, un regidor d’Esquerra a qui li agrada molt, de sempre, fer ‘porres’. (Vull dir, òbviament, jugar a fer “porres”…). I, pel que diuen, acostuma a tenir molt d’encert. Com a culer, li agraden més les ‘porres’ futboleres que les polítiques (de fet, en una ocasió, no va assistir a un ple municipal per anar al futbol…).
Jo, que no n’he encertat mai cap, ja aviso que em temo que el meu pronòstic quedarà lluny dels resultats finals. Que no la clavaré, vaja…
Però tinc molta curiositat per saber quina “porra” va fer aquest regidor en les passades eleccions catalanes –en les quals, el seu partit, va patir un càstig històric- i quina farà per a les properes eleccions municipals igualadines.
Però, sobretot, el que més m’agradaria -tot i que es tracta de política-ficció-, és saber quin resultat hagués pronosticat si ell -i els seus- haguessin apostat per la candidatura de la Marina Llansana…
Jo, a la meva ‘porra’, ja li ho dic: hagués apostat que la candidatura de la Marina Llansana hagués obtingut 8 regidors/es. I obrint la porta a una primera alcaldessa –d’esquerra i independentista- de la història a la nostra ciutat.
Però, enguany, no ho he pogut posar a la casella en blanc de la graella de la ‘porra’. Aquest any, no. Potser ho podré fer, espero i desitjo, en una altra ocasió.
Perquè tot està per fer…
Altres articles de Toni Cortès Minguet
9 Comentaris
Carles (7): tens raó. Estic enamorat. Estic molt enamorat, però del treball que ha fet la Marina Llansana, de la seva dedicació pel nostre país, per la nostra llengua, per la nostra cultura, per... Llegir més la nostra gent. Estic enamorat de la seva manera de fer, de parlar i d’escoltar. Dels seus principis, dels seus valors. Estic enamorat dels seus sentiments per la seva ciutat i pel seu país. I si he de demanar-li una cosa a la Marina, no serà ”la seva mà” (això és anacrònic i masclista) sinó que li demanaria (tot i que no cal demanar-li) que continuï -com ha fet fins ara- dedicant-se i treballant (des de l’àmbit que vulgui)per l’assoliment dels anhels i aspiracions del nostre país. Perquè... ”tot és possible”
Ostia| el Sr. aquest esta enamorat de la Marina Llansana, es cansí veurà tots els seus articles, que taquetaquetaqueta Marina,Marina, Marina, escolta si tant t’agrada ves a Nova York, i casat amb... Llegir més ella, almenys demana-li la ma, si et diu que no, almenys ho hauràs intentat
Cert Toni, és una gran oportunitat perduda. La Marina hauria captat gent de tots els partits en un moment tant decebedor de la política igualadina.
entre el Guillem i el Jordi l’han clavat, no tota la culpa és del que li agrada tant el futbol, la Marina poc ha fet pensant en el país i molt pensant en ella i el que signa l’article tampoc va... Llegir més fer res pel partit ni pel país quan podia....
Tenemos una manía a mitificar los que ya no están. Creo que ya es momento de poner en su lugar a Marina Llansana. El legado como diputada fue pésimo, pobre y sin aportaciones para la comarca, de... Llegir més la que se llamaba portavoz en el parlamento.
De la Sra.. Marina Llansana no se acuerda ninguna aportación política o ideológica. Siempre se ha movido en lo de lo políticamente correcto, de hacer los pasos justos para no resbalar. A la sombra de la que un día la descubrieron. Salió de la nada, mientras hacía un muy buen programa en Catalunya Cultura (la antigua ICat Fm).
De repente, se encontró en lo alto de la política. Y pudo explotar los dotes de comunicación que había aprendido en la radio. Pero de política auténtica, nada de nada.
Sr. Cortés, está ud. impregnado de este ”igualadinisme” resentido, rancio, de envidia y carca (de los de toda la vida, ya sabes). Y todo envuelto en palabras de buen articulista. Recuerda que no sueles acabar bien nada de lo que te propones. Ni carrera universitaria, ni en política, ni en periódicos locales ... ay, si lo dijéramos todo... ya me callo ya!
Segurament tens raó i ERC no traurà 8 regidors. Amb la Marina tampoc crec que els hagués tret. És veritat que té un cert reconeixement nacional i local, però ERC té un desgast important (a... Llegir més nivell local) gràcies a algun regidor del partit que fa temps anava a clubs (i no precisament al de Can Barça), feia porres (se m’ha colat la ’e’) i respirava una mica fort a veure què enganxava al vol. No sé si m’explico... et sona, Toni?
Molt bé. I quina llàstima tot plegat. Ben bé una gran oportunitat perduda.
M’agrada el teu article, Toni. Jo també he participat en aquesta ”Porra”, i com tu, trobo la iniciativa,com un divertimento, peró també seriosa.
També vaig tenir un gran dubte, que no... Llegir més hagúes tingut, si s’haguès presentat la Marina.
Conec, valoro i aprecio molt a algunes persones de la llista d’Esquerra, peró haguès estat bonic, molt bonic, tenir a una dona de la talla política i humana de la Marina com a alcaldable. Que ningú s’ho prengui malament, els relleus son bons i a Igualada, crec que ho necessitem a marxes forçades.
Jaume M.
Igualada
10 de maig 2011.23:01h
Jordi, el Toni és igualadí dels de ”tota la vida”, però pel que sembla tu ets pitjor, dels de ”tota la vida aquí i encara no parlo català”.
A banda d’això, que lleig que en un... Llegir més article d’opinió hagis de treure aspectes de la seva vida. Què ens importa als lectors si ha acabat la carrera o no, o el que sigui?
Sembla ser que aquí el carca i ranci no és pas el Toni, al cap i a la fi...