Pseudo-cooperants pijoprogres
Publicat a qwerty per Toni Cortès MinguetPseudo-cooperants pijoprogres
Els pseudo-cooperants, somrients, baixen de l'avió. Calcen vambes Nike, vesteixen polos Lacoste i amaguen la seva mirada darrera unes ulleres Ray Ban. Tornen a casa. Tornen al costat dels seus familiars després d'un llarg segrest. Són lliures.
La privació de llibertat d'una persona, en tots els seus graus i mesures, és una de les atrocitats més greus de la condició humana, de les 'persones humanes', com deia en Calzada.
Per tant, la posada en llibertat d'uns segrestats és sempre una bona notícia. Aquí i a la Xina popular, com deia l'altre. I ho és, evidentment, la del recent alliberament dels membres de la 'caravana solidària' barcelonina.
Però a mi, aquesta notícia, no m'ha fet ni fred ni calor. Més aviat fred. No m'ha commogut pas més que quan, enmig del centenar de tragèdies que assoten el nostre sotragat i malgastat planeta i que omplen diàriament periòdics i telenotícies, hi aflora una bona nova.
Sincerament, em fa creure més en la vida i m'emociona més veure un bri d'esperança en el dibuix que una nena fa pel seu pare, que roman 'segrestat' per la terra a les entranyes d'una mina, que les fotos que els pseudo-cooperants pijopogres exhibeixen, retrats abillats amb turbants, al costat dels seus segrestadors (imatges que no tardarem gaire a veure penjades al Facebook...).
No pretenc frivolitzar la tragèdia i el (suposem) dolor físic i psicològic patit en un segrest. Però, mentre els miners xilens 'segrestats', repeteixo, per la foscor d'una mina a set-cents metres sota terra, són víctimes d'un tràgic i atzarós accident, els pseudo-cooperants pijopogres van ser víctimes de la pròpia temeritat, de la seva inconscient aventura al desert, de les seves emocionants vacances de raid per les dunes, del seu parisdakar solidari xupiguai, del seu happening 'solidari', de posar-se a la gola del famolenc i salvatge llop terrorista, del seu imprudent joc d'herois —vestits de Coronel Tapioca— que, per consolar les seves consciències burgeses, des dels camions 4x4 de la caravana, com els reis màgics dalt les carrosses, reparteixen llaminadures als nenes negrets, amb les cares amarades de mosques i amb les panxes inflades de buidor.
Se'm regira l'estómac cada vegada que els veig a la televisió, en aquest xou que han muntat. I em revolto davant els aplaudiments i el confetti llançat als pseudo-cooperants pijo-pogres . Perquè en lloc de reflexionar i fer una —necessària i higiènica— autocrítica, en lloc de demanar disculpes o, si més no, de romandre calladets a casa, aquests superherois han aixecat la carpa d'un circ. (On, fins i tot, fan pregons de festa major!!!)
Doncs, a tots aquells que pagueu l'entrada per a l'espectacle, en sortir-ne i després de fer-vos-hi una foto i demanar un autògraf dedicat als superherois pijo-solidaris, els doneu les gràcies. Una sincera gratitud perquè hi haurà un abans i un després de la seva aventureta. Perquè gràcies a ells canviarà radicalment la política solidària a l'Àfrica (1). Perquè han fet molt mal als autèntics cooperants (que no calcen vambes Nike, ni llueixen polos Lacoste ni ulleres Ray Ban...). Doneu-los les gràcies perquè, gràcies al milionari rescat (2) que s'ha pagat per ells, els terroristes més perillosos del continent africà es podran armar més i millor i perquè, com a torna, s'ha posat en llibertat un dels terroristes més sagnants del desert (3).
Aquests pseudo-cooperants pijo-progres haurien de passar una temporadeta tancadets a casa, 'segrestats' per la vergonya.
Algunes preguntes (que conviden a reflexionar)
(1) Per què Barcelona Acció Solidària no ha rebut mai el suport de l'Agència Catalana de Cooperació de la Generalitat de Catalunya per les seves caravanes?
(2) Per què, si en cas d'accident i a causa d'una imprudència (un esquí fora pistes, per exemple), un individu ha d'assumir el cost del rescat, i en canvi, en aquest cas, ho hem de pagar de les nostres —ja prou sagnades— butxaques?
(3) Per què els polítics fatxes espanyols, davant l'anunci per part d'ETA d'un alto el foc i davant la voluntat explícita d'establir ponts de diàleg per la pau, es neguen a seure a dialogar amb els etarres i, en canvi, juguen a canviar cromos amb els terroristes d'Al-Qaeda?
Altres articles de Toni Cortès Minguet
16 Comentaris
Enhorabona Toni per l’article! Més enllà dels matisos, inclós de desavinences puntuals, que hi són, t’agraeixo la claredat del teu missatge. És així como podem saber el que un pensa,... Llegir més reflexionar-hi i saber desprès si hi estem o no d’acord. Molta més rabia em fa la poca claredat dels polítics en aquest tema i en tants d’altres. Ja està bé de ”bonisme” i de fer les coses de cara a la galeria. Les fotos oportunistes (qui hi feia el Montilla a l’aeroport?) i les notes de premsa i informacions degudament maquillades, segons els gust. Necessitem persones com tu que diguin les coses clares i sense por. Gràcies per fer-ho!
Dani: gràcies pel teu comentari. Però penso que estàs molt errat quan dius que ”l’única manera que aquesta gent progressi és veure que hi ha gent que pensa en ells i sacrifiquen temps lliure... Llegir més per anar-los a veure”.
Precisament, si volem que ”aquesta gent progressi” el que hem de fer és donar-los les eines, els instruments per a fer-ho. I, sobretot, que es faci des d’allà i per gent d’allà. El que no podem fer mai és crear dependència.(No hem de llençar-los peixets des del 4x4,els hem de donar canyes perquè puguin pescar)
Afortunadament, la majoria d’accions d’autèntica cooperació i ajuda al desenvolupament que es fan des del nostre país, es fan en aquest sentit.
Gràcies, novament, pel teu comentari.
Salut
Per què es pot negociar amb Al-Qaeda i amb ETA no ?
Doncs amb matissos, subscric les teves opinions. Cal passar pel sedàs les ONG i els seus cooperants. És un ”mundillo” que ja des de fa temps, fa una mica de pudor. Com passa sempre en aquests... Llegir més casos, els pijos-cooperants fan ombra als vertaders compromesos amb la causa. No podem posar a tots dintre en el mateix sac però, cal netejar la cara al món de les ONG. Entenc que, per ejemple, metges sense fronteres hagin de treballar ”in-situ”, però altres tipus de cooperacions haurien de fer-se amb certes garanties de seguretat i èxit.
Caldria fer també, sobretot, un fort control i auditoria de aquestes ONG. No és pas un secret que molts ”pijos-cooperants” i polítics se’n van de vacances a costa dels diners dels contribuents...
Espero que aquests pijos-cooperants, no facin com la Indrid Betancourt que va demanar una indemnització al govern per ”danys i perjudicis” (tot i que després es va afanyar a dir que no era per ella...).
També trobo molt fort el que s’ha comentat de que el govern alardeja de no negociar amb els terroristes però, tots sabem que ho fan ”sota ma”. Aquest és un dels casos que ho prova. Prou d’hipocresia!!!
Doncs si, ja és hora que ens mullem! Jo també penso que la ”pijocaravana” no calia. Hi ha coses a fer, moltes, i sense moure’s de casa.
Jo també hi estic totalment d’acord. Existeixen dos tipus de voluntariat:
- els que realment creuen en la causa i,
- els que ho fan perquè “quedarà “súper güai” explicar-ho en un bon... Llegir més sopar a la fresqueta d’una terrasseta de la Barceloneta (a l’estiu), o a l’interior de la sala VIP d’un bon hotel de l’Eixample (a l’hivern), tot passant algun .ppt amb fotografies d’aquests nenets negrets que comenta en Toni.
Qui són els que realment creuen en la causa? Els qui realment volen ajudar les persones que ho necessiten i no es planifiquen fer milers de quilòmetres per anar a l’aventura. Aquests són els voluntaris de casals de nens i nenes en risc d’exclusió social, casals de gent gran, centres per a persones amb problemes físics i/o psíquics, voluntaris de la Creu Roja.... etc. I això ho trobem, desgraciadament, al costat de casa nostra. Però clar, explicar això no és tan “güai”.
I per extensió, aquest article em fa reflexionar i establir un paral•lelisme amb el tema del terratrèmol d’Haití. Recordeu quina mobilització de metges i infermeres es va produir on tots anhelaven anar allà per ajudar? Em sembla molt bé, però si aquests metges i infermeres volen ajudar, també podrien anar ara al Pakistan o, com he dit abans, a algun centre del costat de casa on també seria rebuda i de bon grat la seva ajuda. Però clar, anar al Carib és més “güai” que anar a la Índia o al barri de la Mina de Barcelona (per citar algun lloc com a exemple).
Finalment, us adjunto una carta al director del Diari Avui, d’avui, de la Sra. Teresa Vilanova, de Sant Cugat del Vallès, on expressa també molt clarament la idea dels “pseudo-cooperants pijoprogres”:
“A aquests senyors de Barcelona Acció Solidària els aconsello que comencin a preparar la campanya per al 2011, però en aquesta ocasió que no recaptin ni aliments ni medicaments. Només diners i, una vegada recollits aquests vuit milions d’euros que diuen que s’han pagat pel seu rescat, que els tornin als pressupostos de l’Estat, que prou magres estan. I quan vulguin sortir d’expedició, que s’ho paguin de les seves butxaques, que, pel que hem vist als mitjans, no hi ha cap dels cooperants que sigui un pobre pencaire, més aviat semblen directius enxufats a l’administració.
En cas que vulguin seguir enviant aquests aliments i medicaments, els fan arribar a la Creu Roja i aquests sí que els faran arribar al seu destí, sense segrestos pel mig.”
En fi, Toni, estic totalment d’acord amb tu. Molt bon article.
si aquests pijitos fossin d’igualada també pensaries el mateix o llavors hauríem de penjar pancartes pertot arreu?
el que ha costat el rescat ja s’ho cobra prou el govern espanyol amb la pesca... Llegir més de mauritània o el dia que trobin petroli i gas per allà.
l’única manera que aquesta gent progressi és veure que hi ha gent que pensa en ells i sacrifiquen temps lliure per anar-los a veure, on està el problema?
Gràcies Toni, com es diu ara, ’algú ho havia de dir’...
I sí, especialment indignant (i preludi de tot el circ que s’anava a muntar) va ser la pantomima de muntar una caravana de camions... Llegir més per anar a buscar els seus amiguets a l’aeroport... amb els mateixos vehicles que se’n van anar de safari.
Realment patètic.
PD. RO, jo crec que dir que IC polititza TV3 és saber més aviat poc del pes que aquesta formació té a la Corporació... Rosa Marqueta té sang socialista a les venes.
Un article immillorable i acertadíssim. No hi puc estar més d’acord. Felicitats.
El texto es tan frivolo como el objeto de critica (los ”pijos” solidarios); parece una forma infantil de llamar la atencion a lo enfant terrible o Risto Mejide.
Molt be Toni, amb un parell de cu..... dius amb gran exactitud lo que molts pensem i pocs s’atreveixen a dir!!
Per que quan es fan aquest tipus de reflexions, la gent et mira com si tu fossis el segrestador?
Enhorabona per la reflexio, i sort amb els comentaris.....
Tirem amb bala, eh? El què passa és que no et manca pas raó i, pot ser amb matisos, subscric el què dius. Crec que ja n’hi ha prou de fer el ’bambi’. Més realisme és el què cal i... Llegir més m’atreveixo a dir que pel que fa a les notícies de TV3 al voltant d’aquests temes no m’agraden gens perquè es veuen molt polilitzades per IC de forma que no són gens imparcials.
Ro
ig
9 de setembre 2010.08:55h
Felip: Tens raó, m’he expressat malament. No sé
exactament qui ha al darrere de les notícies,
però per al cas tant se val. El que volia dir és
que les notícies de TV3 sobre... Llegir més qüestions
islàmiques (palestines, iraquinanes,
israelianes...) estan molt politizades i
esbiaixades des del punt de vista de l’esquerra
més dura (amb qui no tots ens identifiquem), i
això no és ser imparcial sinó tendenciós i de
rebot, desinformador.