Joan Lluís Vives i March va néixer a la ciutat de València fa més de mig mil·leni, concretament el 1492. Amb quinze anys, entrà a estudiar a la recentment creada Universitat de València, que abandonà dos anys després per continuar la seva formació humanística a la prestigiosa Universitat de la Sorbona. Un cop doctorat, Vives marxà a Bruges, a Bèlgica, on moriria el 1549.

Lluís Vives fou un dels grans representants de l'humanisme català i europeu.

Sabeu per què va haver de deixar la Universitat de València i fugir de la ciutat, amb només disset anys?

Perquè la ‘santa’ Inquisició havia dut a la foguera a tota la seva família, d’ascendència jueva. Fins i tot la seva mare, que havia mort de pesta, fou desenterrada i el seu cos va ser cremat al mig de la plaça, al costat de la seva filla, germana del jove Lluís Vives... per jueves.

Avui, mig mil·leni més tard, uns joves estudiants de l’institut que porta orgullosament –com molts centres d’ensenyament i institucions catalanes- el nom de l’il·lustre humanista i pensador Lluís Vives, surten al carrer per protestar pacíficament contra la precària situació de l’educació pública al País Valencià. Són estudiants –tan o més joves que el Lluís Vives quan ha haver de fugir de la repressió inquisidora-, inconformistes, amb anhels i ideals, amb esperit crític i amb l’esperit de lluita i rebel·lió contra les injustícies. Joves estudiants -sense uniforme- qu el règim veu com a 'enenmic'

La resposta del sistema és immediata i contundent: ordre i disciplina! Netegem el carrer de revoltes estudiantils... a cop de porra. Tots hem vist les imatges i per tots els mitjans possibles (en aquest sentit, les xarxes han democratitzat la censura i manipulació informativa d’alguns mitjans al servei del règim); imatges que, tanmateix, no podran captar ni transmetre tot el dolor, tota la por, tota l’angoixa que han patit aquests joves.

Aquest poder mesquí de la por, aquest ús de la força contra les paraules, aquesta repressió violenta –amb la complicitat de la delegada de govern i de ministres espanyols- ens recorda el ‘Viva la muerte. Muera la intel·ligència’, proclames que Millan-Astray, fundador de la Legión, va cridar, precisament, a la Universidad de Salamanca, el 1936.

Aquesta repressió ens apropa, també, a l’Espanya fosca del franquisme. A lla grisa Espanya dels 'grisos'.

I ens retorna a la 'santíssima' Inquisició.

Tot.

Tot, torna...