Fa un temps que molts dels amics i coneguts que em troben pel carrer em pregunten per dues coses; la primera, el procés i si acabarà a bon port, qüestió que no puc respondre perquè no sóc vident i si ho fos em compraria loteria per a retirar-me; la segona pregunta que em solen fer és què en penso de la corrupció, ja que pel que sembla tothom està molt preocupat. I aquí estic avui per a escriure’n unes línies per a veure si en traiem quelcom de clar.

L’objectiu primordial del meu primer article d’avui no era fer un exabrupte sobre per què els polítics del país roben sinó que volia centrar-me en altres aspectes de la vida catalana, però en un mateix matí me n’han passat vàries. En primer lloc he escoltat un elogi a no pagar la llum tot fent per manera que el comptador no enviï informació a la companyia. Són aquells moments èpics que un té fent el cafè.

Poc després un noi ha decidit passar la porta del metro fent servir el meu bitllet, sí, és aquell moment que un pensa que està a punt de tenir una relació sexual involuntària per darrera... perdó. Així doncs en un matí he patit el comportament típicament salvatge dels hispans per ració doble. No hi ha bé comú, no hi ha interès general, només hi ha allò que a mi em va bé. Però són els altres els que ho fan, no pas jo, el que faig jo és normal!

El que us estic plantejant és que encara no hem provat que el Bárcenas hagi fomut la mà a la caixa, o que els Pujol hagin fet tot el possible per a embutxacar-se una petita fortuna per poder fer-se amb els rics catalans, o que els dirigents del Palau de la Música catalana siguin uns cràpules que volen esmorzar caviar i anar a les millors festes. No oblidem que gran part d’aquests casos encara no s’han jutjat i per tant no hauríem de condemnar  la gent perquè tot sembli indicar que han fet quelcom mal fet.

Però el que sí que sé és que sempre que agafo el metro el pago, sempre que encenc la llum l’estic pagant i sempre que em dutxo sé que també pago l’aigua. Per què? Sóc millor persona que el comú dels mortals? No. Senzillament crec que hem de pagar allò que fem servir perquè si no ho fem en poc temps no ens quedarà res. I el que és pitjor, un dia el transport metropolità de Barcelona, o els busos que ens porten a la Universitat, o els trens que ens porten a la platja hauran de tancar. I aleshores tots en cotxe privat ja que allò que ens agrada tant, és a dir, el món públic, haurà de tancar.

Així doncs, no estem aquí per a fer lliçons de maneres o per ensenyar el que honestament no puc fer perquè un no és perfecte, però en aquest país qui no roba és un imbècil sense recursos que o bé és massa bo o massa ruc. Cosa que per a molts és el mateix. Hem de reclamar un comportament ètic als nostres polítics! És clar que sí, però hauríem de provar de tenir-lo nosaltres mateixos.

Però me n’oblidava! Sempre hi ha qui em diu que els 70 cèntims que robem quan fem aquesta o aquella cosa no són res comparats amb els 300 milions que ha robat aquell polític. Però no parlo de la quantitat, estic plantejant que fotre la mà a la caixa és fotre la mà a la caixa, siguin 3 euros o 10 milions. Sempre tinc la sensació que serien molts els que robarien i prendrien un sac ple de diners si poguessin!

La corrupció és una malaltia social de països sense consciència social ni preocupació pels drets dels altres.