Addictes a les noves tecnologies (Deteching)

Entre el 10 i el 15% dels espanyols són addictes a internet. El percentatge és més alt encara entre els adolescents. Una nova eina, un nou hàbit o una nova patologia? Potser les tres coses.
 
Moltes de les tasques diàries com ara treballar, buscar informació, comprar, parlar amb algú o, fins i tot, relaxar-se una estona mirant una sèrie o jugant, es fan online i, mica en mica, el que acostuma a començar com una conducta ocasional va augmentant de freqüència fins a convertir-se en una patologia. Són les anomenades adiccions sense substància (conegudes també com a addiccions psicològiques o comportamentals): tan adictives com les drogodependències i amb conseqüències biosocials igualment destructives.
 
Quins són els símptomes que ens poden indicar un ús limitant? Com en moltes adiccions el primer símptoma és mesurar quant temps passa des que ens despertem fins que fem el primer consum. Fixem-nos-hi: hi ha qui es desperta mòbil en mà per consultar les xarxes socials, contestar un missatge o fer una partida, fins i tot abans de rentar-se la cara, anar al wc o haver-se dutxat.
 
D’altra banda, hauríem de revisar fins a quin punt ens fa sentir bé estar connectats tranquil·lament davant el mòbil o l’ordinador sense que ningú “ens molesti”, si som dels que notem una certa buidor o ens posem impacients quan no consultem els “likes”, “retweets” o “post” , o, molt més senzill, si aquelles persones que ens estimen ens han dit més d’una
vegada: “un dia d’aquests et trauré el mòbil o apagaré el router!”.
 
Què ens estan dient aquells qui ens diuen això? Segurament que volen gaudir de la nostra companyia, de la nostra atenció, de la nostra presència. Si dins notres pensem que només volen molestar-nos, no anem per bon camí. Tot i així, encara som a temps de demanar ajuda  abans d’arribar a un dels símptomes més malignes: ignorar la família i els amics amb qui estem compartint realment aquell moment, fer el cafè o el berenar davant una pantalla..sols! Perquè aquesta és la realitat: SOLS. Ningú et pot abraçar, ni acariciar amb un emoticó.
 
Voleu un símptoma final? Acabar el dia com s’ha començat: el darrer que es fa abans d’anar a dormir és mirar que tot “estigui bé” en el món online. No és interès, no és donar la bona nit a ningú, no és preocupar-se per saber com està...és aïllament, és adicció, és una conducta que esclavitza.
 
El deteching –que podria traduir-se com a destecnologització- i l’offlining –desconnexió d’internet- comencen a prendre força entre els col·lectius més sensibilitzats que proposen un ús més racional i limitat d’aquests mitjans.
 
Algunes grans empreses als EEUU o al Japó ja s’hi han posat. Fixem-nos-hi: no es tracta d’eliminar l’ús sinó de reubicar-lo de manera que ens sigui útil i ens permeti gaudir de la vida. Aquella vida 1.0 que s’està deteriorant i que ens troba a faltar.
 
No? Que no n’hi ha per tant? Feu una darrera prova: pregunteu-ho a tres persones diferents que us estimin. Pregunteu-ho i escolteu la resposta mirant-los els ulls (no val preguntar per whatsapp o per email)
 
Des de la Universitat Complutense de Madrid, l’expert JM.Prieto, explica que el deteching pot ser un bon inici. Tot i així, la veritable qüestió consisteix a canviar esquemes de vida, rutines, identificant quines necessitats ens han conduït a aquesta situació i proposant objectius de futur que puguem anar assolint.
 
Des dels processos de coaching acompanyem joves, adolescents i adults que vulguin iniciar-se en el deteching i en un ús més lliure de les noves connexions. Acompanyem també famílies que volen posar noves normes a casa per a l'ús del mòbil o l'ordinador.
 
Desconnectar de la pantalla per connectar amb la mirada de qui s’aixeca amb tu i s’adorm amb tu, de qui comparteix un àpat o un trajecte. Es tracta de canviar pantalles fredes i missatges escrits per mirades càlides i paraules confortants. Qui s'hi apunta?

AMIC/David Domínguez, coach de labonaeducacio.cat