Busquem testimonis de la COVID-19

Tinc ganes de esposar el meu testimoni, la meva germana va morir el dia 3 d’abril resulta que va trovar-se malament el divendres dia 13 de Març el dia que van anunciar el confinament, va passar... Llegir més tan mala nit de una pedra al fel amb vomits i dolor que el disabte i sense pensar que a Igualada estaba tot tan malament van pujar al hospital alla la van reconeixer li van fer analiticas , tambe crec li fan una placa i al cap de tres hores la van enviar a casa li van dir que es prengues paracetamol i que aguantes pero que no tornes al hospital per res,ella estaba cada vegada pitjor va pasar 4 dies vomitan continuament vilis i als dos dies vomitaba femte ,ya no sabiem que fer trucan al ambulatori ,no ens responien ,intentan al final va vindre la doctora de urgencies i quant la va visitar va desidir que la tenien d’enviar a Manresa aquell mateix dia la van operar de una obstruccio intestinal una pedra del fel li va saltar al vodell ,va marxar sola ,la van operar sola ,i va tindre de passar-se sola els 5 dies que va esta alla ,ella es queixaba de que les persones que estaben alla per cuidar no estaben a la altura ni habia alguna de molt mal carada,i tambe alguna que els hi va agrair el tracte ,per dir que la operacio va anar molt be, dons la meva germana tenia varies dolencies que podien fer que no li hagues sortit be,al sinque dia va començar amb diarreas molt fortes aquell dia ens van dir que ya venia pero a la tarda van trucar que no que es quedaba,pero al dia seguent a les 9 del mati van trucar que la portaban,va arribar amb la camisa de dormir mix despullada amb la ambulancia sense res mes aquell dia feia un bon fret ,al pobre noi de la ambulancia no sabia com disculpar-se ,amb ella venian tambe d’alla uns parella de avis de entre 70 i 80 que els portaban a Igualada ,no ho havia dit nosaltres som de Vilanova. Va arribar la meva germana sense cap força no podia donar un pas sense poguer ni alçar les cames, feina vam tindre per pujar al segon pis que viu ella, aixi vam passar tres dies tenia tos estaba afonica i com ella ya habia passat per dos neumonies anys avans yo li deia que no m’agradaba ,ella estaba sense cap energía la teniem d’ajudar per caminar ,pero encara voliem creure que aniria milloran yo li deia d’aqui 15 dies veuras que et trobaras molt millor pero ella deia no tinc ganes de res, va tornar a començar amb una diarrea fortisima no podia controlar tota la tarde i nit igual al demati vam tornar a trucar que la vinguesin a visitar va vindre una doctora i ya no ho va veure clar la van tornar a portar a Igualada al hospital i aquella tarde la van portar a Barcelona al dia seguent van trucar que tenia el Covit era el 30 de Març tota sola sempre, ens miraba amb aquells ulls tan tristos ella sabia que no tornaria, va morir el 3 de Abril a rao d’ella jo la seva germana tambe vaig agafar el Covit ,lo meu va ser lleu ho vaig pasar a casa ,feble,diarrea, molt cansament mal gust de boca amb vaig començar a trovar malament el dia que ella va marxar a Igualada el 30 de Març ,el dia que la van portar per enterrar-la jo no estava gens de be i no hi vaig poguer anar, pero tampoc i van poguer anar mes que 7 persones ,pero yo no tenia forçes. Joana Carrera Aguilera.