D'un cop d'ull
La lumbàlgia es caracteritza per dolors a la part baixa de l'esquena (la regió lumbar). Pot acompanyar-se de rigidesa, disminució del moviment de la regió lumbar i dificultat per estar-se dret. Si, a més, el dolor s'estén fins a sota d'un genoll o dels dos s'anomena ciàtica. Encara que a vegades són molt doloroses, no es tracta d'una malaltia greu de l'esquena. Només és imprescindible consultar el metge o la metgessa si, a més del dolor lumbar, es té febre, debilitat sobtada en alguna de les cames o incontinència.
Causes
Les causes més freqüents de la lumbàlgia són els esforços continuats, els sobreesforços puntuals i les postures inadequades durant temps. L'exemple més clar és l'aixecament de pesos de manera inadequada, tant de forma contínua com sobtada.
Símptomes
Segons la causa, es pot experimentar debilitat a les cames o als peus, formigueig, sensació de cremor o dolor lleu o tan intens que la persona afectada sigui incapaç de moure's. Si es tracta de ciàtica, els símptomes també inclouen dolor a la cama, al maluc o a la planta del peu.
Diagnòstic
El metge o la metgessa pot determinar la causa del dolor d'esquena a partir de preguntes sobre els hàbits de la persona afectada i d'un examen físic, en què intentarà ubicar amb precisió el dolor i entendre com afecta el moviment.
La majoria de les persones amb dolor d'esquena es recuperen al cap de quatre o cinc setmanes. Per tant, el metge o la metgessa probablement no sol·liciti cap examen durant la primera visita. Si es presenten els símptomes o circumstàncies que apareixen a continuació, el metge pot sol·licitar altres proves com ara radiografies, ressonàncies magnètiques o tomografies computades de la regió lumbar per descartar que es tracti d'una malaltia subjacent potencialment greu:
- accident o lesió
- febre
- debilitat muscular
- entumiment
- dolor que ha durat més d'un mes
- pèrdua de pes
- si es té més de seixanta cinc anys
- si s'ha patit un càncer o existeixen antecedents familiars
Tractament
La majoria dels símptomes de la lumbàlgia milloraran ràpidament amb mesures com ara aplicació de gel, analgèsics suaus, fisioteràpia i exercicis apropiats.
Moltes persones es beneficien de la fisioteràpia, que al principi utilitza mètodes per reduir el dolor i després ensenya als pacients maneres d'evitar que es repeteixin.
Recomanacions per als primers dies:
- Estigueu actius, tant com sigui possible. Si esteu en repòs tot el dia, retardareu la recuperació;
- No feu moviments ni adopteu postures que augmentin el dolor; o
- Preneu paracetamol per disminuir-lo.
Després de dues setmanes:
- Feu exercici molt suau: camineu, correu a poc a poc o nedeu. Aneu fent les activitats diàries, utilitzeu postures correctes quan estigueu quiets, quan carregueu pes, quan segueu, conduïu, us aixequeu, dormiu, etc., i
- De moment no feu exercicis de reforç de l'esquena, ja que el dolor podria empitjorar.
A partir de la tercera setmana:
- Afegiu exercicis gimnàstics per enfortir l'esquena, si el metge o la metgessa considera que ja els podeu fer. Podeu fer-los cada dia, però mai de manera forçada.
Postures adequades per evitar el dolor lumbar a partir de la tercera setmana:
- Quan camineu, manteniu l'esquena recta;
- Quan aixequeu objectes, agafeu-los de cara, flexionant els genolls en comptes de la cintura, sense forçar l'esquena;
- Quan transporteu objectes, manteniu-los tan a prop del cos com us sigui possible i porteu-los a l'alçada del melic;
- Si us doblegueu cap endavant, drets i amb els braços reclinats sobre una taula o una barra, és convenient que flexioneu els genolls;
- Mantingueu-vos sempre de cara a l'objecte que estigueu utilitzant, a la feina que estigueu fent, etc.;
- Per arribar a objectes alts feu servir un tamboret o una escala, no forceu l'esquena fent puntetes;
- Per traslladar objectes empenteu-los aprofitant el pes del vostre cos, i repenjant-vos d'esquena. Si porteu un carret, situeu-lo al davant, com els cotxets dels nens;
- Porteu el pes repartit de manera equilibrada, és millor portar dos objectes més petits (un a cada mà) que un de sol, gran i pesat;
- Preferentment dormiu de panxa enlaire, amb un coixí sota els genolls o sota les vèrtebres lumbars o bé de costat amb els genolls flexionats. No dormiu mai de bocaterrosa. Utilitzeu un matalàs dur;
- Per seure, apropeu-vos a la cadira de front, i quan hi arribeu, gireu-vos canviant els peus de posició, sense torçar l'esquena, flexioneu els genolls i, amb el cos i el cap inclinats endavant, asseieu-vos. Per aixecar-vos, inclineu el cap endavant, repengeu les mans a les cuixes i aixequeu-vos lentament, mentre esteneu els genolls;
- Quan conduïu, recolzeu-vos fermament contra el seient. Mantingueu l'esquena recta i no reposeu el pes del cos sobre la columna vertebral. Per ficar-vos dins el vehicle, primer asseieu-vos i després introduïu-hi els peus;
- Si treballeu asseguts, eviteu doblegar l'esquena cap endavant. Heu de seure en cadires giratòries per no torçar l'esquena. La cadira ha de tenir, a més, un respatller graduable per respectar la forma de la columna lumbar. A més, ha d'haver-hi un reposapeus sota les taules;
- Si treballeu dempeus, mantingueu un peu alt, sobre un escaló o un petit suport; i
- Per descansar, intenteu no posar una cama sobre l'altra. L'esquena ha d'estar fermament recolzada. Els genolls han d'estar més alts que els malucs. Els peus han d'arribar del tot a terra.
Prevenció
Per prevenir la lumbàlgia cal fer les postures adequades per disminuir els esforços, les que es recomanen per alleujar el dolor serveixen com a prevenció.
Perdre pes, en cas d'obesitat, també ajuda a evitar-la, així com mantenir una bona condició física general i local, en la zona de la de la musculatura abdominal i de l'esquena.
També existeixen una sèrie d'exercicis senzills que mantenen i enforteixen la musculatura de l'esquena, els abdominals i els glutis. El personal sanitari pot ajudar a facilitar la correcta realització d'aquests exercicis.