Educar les emocions des de ben petits

Número 1: Felicitats, ho has fet molt bé. El reconeixement de la gent que ens envolta és important. Si explicitem aquest reconeixement sense falses adulacions farem que els nens i nenes es sentin orgullosos dels seus petits o grans èxits.[.].

Número 2: Estem molt contents de l’esforç que has fet. A vegades els resultats acompanyen poc però rera seu hi ha un veritable treball. No aconseguir el que un vol sempre desmoralitza, però saber que aquells que t’estimen estan al teu costant i valoren alguna cosa més que els resultats et fa sentir molt bé.

Número 3: M’ajudes? Sentir-se útil és important. Si donem als nois i noies feines que estiguin al seu abast sentiran que són necessaris, que comptem amb ells i que ells poden ser la solució.[.].

Número 4: Com podem solucionar-ho? Ens sembla convenient fer partícips els nois i noies de les decisions i de la solució dels seus errors. Sense jutjar, sense protegir, estan al seu costat perquè ens hi involucrem: com podem (nosaltres junts) solucionar-ho? D’aquesta manera possibilitarem el seu pensament i participació ja que haurem d’escoltar i valorar les seves propostes.

Número 5: Què pots fer millor el proper cop? Una manera elegant de fer reflexionar sobre allò que hem fet malament, clar. Però una manera que mira endavant, al futur, contemplant la possibilitat de millora. Sense error no hi ha aprenentatge però sense memòria i reflexió tampoc.[.].

Número 6: Com et sents? Preguntar pels sentiments ajuda a verbalitzar les emocions, a posar-los nom per treure-les de dins i compartir-les. No hi ha emocions bones i m’atreviria a dir que les úniques emocions dolentes són les que no ens permetem expressar.

Número 7: I si investigues una mica més? Els infants tenen una curiositat innata que els adults perdem. Si mostren interès per una pel·lícula, un llibre, un experiment, procurem no tallar-los les ales de la curiositat.[.].

Número 8: Què ha sigut el que més t’ha agradat avui? Bona pregunta per fer abans d’anar a dormir per valorar les petites coses diàries que són la font de l’autèntica felicitat.

Número 9: Què necessites? Tots necessitem, tots som necessitats. Si ens interessem per les necessitats de l’altre, en especial dels més petits, aconseguirem persones ateses, solidàries i atentes

Número 10: La darrera frase no és una frase és una acció: Un petó a la galta amb tota la nostra estimació i afecte.

AMIC/David Domínguez (Coach de labonaeducacio.cat)