Encara hi ha més de 2.600 teulades amb amiant a l’Anoia

L’amiant, conegut també com a “uralita” pel seu nom comercial, va ser un producte molt utilitzat durant dècades en la indústria i en la construcció d’habitatges per les seves propietats aïllants, per la seva durabilitat i el seu baix cost. Entre els anys 50 i 90 del segle passat l’amiant va ser el producte estrella en la construcció d’uns habitatges que s’havien d’aixecar ràpidament per acollir les grans onades de població immigrada que arribaven a Catalunya.

Quan algun material que conté amiant és pertorbat durant el seu ús o en processos de demolició, manteniment, reparació i/o renovació d’edificis o habitatges, quan es trenca o tritura, les fibres d’amiant poden alliberar-se a l’aire, essent perjudicials per a la salut. L’exposició a les fibres d’amiant pot afectar, principalment, els pulmons i la pleura; i provocar malalties com determinats tipus de càncer, entre altres. L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer ha classificat les fibres d’amiant com a carcinògenes del grup 1 (carcinògenes per als humans), i determina que poden causar càncers de pulmó, laringe i ovari i mesotelioma.

Avui en dia, pràcticament tots els municipis de Catalunya –excepte dos, Renau al Tarragonès i Caldes d’Estrac, al Maresme– tenen cobertes amb fibrociment, és a dir, ciment al qual es van afegir fibres d’amiant. En total, són 122.450 teulades afectades, que suposen unes 700.000 tones. Són dades del primer Cens de Cobertes amb Fibrociment a Catalunya, elaborat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Una eina que ha de servir de guia en la lluita per l’erradicació de l’amiant, d’acord amb el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032. La identificació d’aquestes cobertes s’ha fet gràcies al treball de camp d’un any de l’ICGC, basat en el rastreig aeri dels teulats de Catalunya amb sensors hiperespectrals per determinar la naturalesa de les cobertes.

Pel que fa als municipis amb major quantitat de tones d’amiant, encapçala el rànquing Barcelona (17.716 tones), seguida de Terrassa (11.285 tones), Sabadell (10.934 tones), Lleida (9,317 tones) i Manresa (7.763 tones).

D’altra banda, si analitzem el nombre de kilograms per habitant, aquesta llista l’encapçala la Foradada, a la Noguera (amb 7.492 kg de cobertes de fibrociment per càpita), Oliola, a la Noguera (5.618,8 kg/habitant), Ivorra a la Segarra (4.653,5 /kg/hab.), Abella de la Conca, al Pallars Jussà (4.312,5 kg/hab.) i Sora, a l’Osona (4.024,9 kg/hab.).

<div class="flourish-embed flourish-map" data-src="visualisation/17788390"><script src="https://public.flourish.studio/resources/embed.js"></script></div>

2.686 cobertes amb amiant a l’Anoia

A l’Anoia s’han detectat 2.686 cobertes amb fibrociment. D’aquestes, 643 estan ubicades a la capital, Igualada. Els altres municipis anoiencs amb més cobertes amb fibrociment són: Òdena (282), Vilanova del Camí (175), Piera (146), Santa Margarida de Montbui (128), Calaf (124) i Masquefa (107).

El mapa permetrà als municipis rastrejar allà on hi ha amiant i accelerar la seva desinstal·lació

L’amiant no es pot comercialitzar a l’estat espanyol des del 2002. Des de llavors, el que ja estava instal·lat es podia mantenir sempre que estigués en bon estat. Passats vint anys, però, diverses estructures que contenen aquests materials estan en mal estat i algunes de les que s’han mantingut han provocat problemes de salut en l’entorn.

El mapa és una eina de diagnosi, una radiografia, per arribar a erradicar l’amiant el 2032, com exigeix la Unió Europea, un objectiu que contempla el Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya 2023-3032.

Amb aquest mapatge, la Generalitat comença a treballar amb els ajuntaments per fer inspeccions en aquests punts assenyalats, amb l’objectiu determinar si el fibrociment detectat conté aminat i en quina proporció i, en aquest cas, s’ha de retirar, o si, per contra, no en té i es pot mantenir. El cens no permet escatir el percentatge d’amiant que hi ha en aquestes teulades, i també que, el registre captura el fibrociment que hi ha en cobertes, però no tot el fibrociment que encara hi ha en altres estructures constructives, baixants i canonades.

Ajuts per retirar l’amiant

L’Agència de Residus de Catalunya destinarà 50 milions d’euros en ajuts per retirar amiant de les edificacions i per substituir les cobertes d’aquest material per plaques solars a través del programa “Amiant per plaques”, dins el Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant 2023-2032.

Fins a l’any 2022, les convocatòries d’ajuts per retirar amiant es dirigien únicament a particulars. A la convocatòria de 2023 s’amplien els destinataris: s’han destinat 32 milions d’euros per a la retirada de residus de cobertes que continguin amiant i a la instal·lació de plaques d’autoconsum fotovoltaic a les mateixes cobertes de l’immoble en les quals s’hagi retirat l’amiant, i on es desenvolupi o s’hi hagi desenvolupat una activitat econòmica. És a dir, a edificis que allotgin o hagin allotjat indústries o altres activitats comercials o agràries.

S’han destinat uns 22 milions per retirar i tractar l’amiant i instal·lar noves cobertes, i uns 10 milions per adquirir i instal·lar els panells solars. Un 37,54% dels ajuts s’han destinat a la indústria manufacturera.

El 2023 també es va convocar una línia de subvencions de 18 milions d’euros, que ara s’ha atorgat, i que ha servit per subvencionar la retirada i tractament d’amiant dels edificis. Es tracta d’uns ajuts destinats tant a particulars com a comunitats de veïns i també a empreses.

Des de l’any 2019, l’ARC ha atorgat més de 71 milions d’euros a retirar amiant dels edificis de tot Catalunya.