Riscos del consum d'alcohol en adolescents

Els adults d’entre 30-64 anys són els que fan un major consum diari d’alcohol (18,3% homes i 6,1% dones). Però són els joves d’entre entre 15 i 29 anys els qui presenten una major prevalença de borratxeres (21,5% homes i 12,1% dones) i de binge drinking (27,6% homes i 19,3% dones), especialment durant els caps de setmana. A més a més, aquesta pràctica s’associa, entre els joves, amb una major prevalença de consum d’altres drogues, com ara el cànnabis (34,1%) i la cocaïna (3,3%). En concret, durant l’any 2015, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre un total de 1.867 urgències per intoxicació d’alcohol en menors d’edat.

Un consum que provoca malalties

El consum per càpita d’alcohol a l’Estat espanyol i a Catalunya ha anat decreixent en els darrers anys fins a situar-se al voltant dels 10 litres l’any 2014, una xifra que és inferior a la mitjana de la regió europea de la Organització Mundial de la Salut (OMS), però que ens situa al capdamunt –per sota de Portugal- entre països mediterranis.

De fet, a l’Estat espanyol l’alcohol ocupa el setè lloc entre els factors de risc de càrrega per malaltia i lesions, per davant del colesterol i dels riscos laborals. En aquest sentit, es calcula que 1 de cada 7 homes i 1 de cada 13 dones d’entre 15 i 64 anys mor de forma prematura com a conseqüència del consum excessiu d’alcohol. Així, segons l’OMS, el consum d’alcohol a la Unió Europea al 2013 va ser el responsable del 8,3% d’anys de vida ajustats per mort prematura i del 5,5% de tota la càrrega per malaltia. El consum d’alcohol és el responsable de la pèrdua de 10 anys de vida en els homes i de 20 anys en les dones, que es podrien evitar si no hi hagués consum.

A Catalunya, només un 9% de la població (15-64 anys) declara no haver begut mai alcohol, un 20% diu no haver-se emborratxat mai i un 13% declara haver deixat de consumir en el darrer any. En contraposició, el 10,2% fa un consum diari d’alcohol i entre un 3,8% i un 5,75% refereix consums de risc en enquestes domiciliàries representatives amb població general, percentatge que arriba al 19% en població atesa a l’atenció primària i al 23% segons eines d’autoavaluació de consum en línia, com la calculadora ‘Veus el que Beus?’.

Per últim, s’estima que un 2% de la població general està en risc de patir dependència de l’alcohol, un percentatge que augmenta entre un 5% i un 8,6% en població atesa a l’atenció primària.

Alcohol i danys a tercers

L’any passat, un 11,8% dels conductors implicats en un accident de trànsit va donar positiu en el test d’alcohol en aire expirat, esdevenint el percentatge més elevat des del 2007. Així mateix, en 1 de cada 3 accidents mortals el conductor estava sota els efectes de l’alcohol.

Entre un 25% i un 50% de les dones embarassades continuen consumint alcohol durant la gestació. Un estudi realitzat a l’Estat espanyol va constatar que el 40,7% seguia consumint durant el primer trimestre, el 23,1% durant el segon i el 17,1% en el darrer. Segons alguns estudis, la incidència del trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF) es dóna en la majoria de poblacions entre 0,5 a 3 casos per naixement per cada 1.000.

Un 40% dels catalans refereix haver patit alguna conseqüència negativa derivada del consum d’alcohol d’altri (conegut o desconegut), com ara sorolls nocturns, sentir-se insegur en un lloc públic, patir molèsties, insults, baralles, agressions físiques, conducció sota els efectes de l’alcohol i accidents de trànsit.

Per últim, el cost social atribuïble al consum d’alcohol a la UE es calcula que és, cada any, de 155.800 milions d’euros, l’equivalent a l’1,3% del PIB. Això representa 300 euros per persona en costos directes en productivitat, sanitat, justícia i serveis socials, tot i que podrien arribar als 600 euros si s’incloguessin els costos indirectes derivats dels danys a tercers, etc.

Prevenció en tots els àmbits

Davant d'aquesta situació, la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut implementa les polítiques i programes preventius, conjuntament amb tots els actors del territori, amb l'objectiu de reduir el consum de risc i els problemes associats.

En aquest sentit, en el marc del Pla d’actuació en prevenció sobre drogues 2012-2016 s’han estat implementant més de 25 programes diferents en tots el àmbits (salut, educatiu, lleure, oci nocturn, familiar, laboral i comunitari). Entre aquests, destaquen programes de prevenció en l’àmbit dels serveis de salut com el “Beveu Menys" -que ha format més de 9.000 professionals dels CAP-, programes de prevenció dels danys a tercers -com l’“Embaràs sense alcohol", i "A la feina, alcohol 0,0". També s’han promogut, en el marc educatiu, els programes “Salut-Escola”, i “L’aventura de la vida”, en què cada any participen més de 16.000 alumnes, 600 mestres i uns 300 pares i mares. També se segueix treballant amb eines preventives des de les xarxes socials amb el programa “elPep.info” i “laClara.info” -amb 10.000 i 30.000 visites anuals, respectivament- i en la vinculació a la pràctica esportiva amb el projecte FITJOVE -en què han participat 1.500 alumnes.

En l’àmbit de l’oci nocturn s’ha desplegat el programa “Nits de Qualitat” en 24 municipis i 55 locals d’oci nocturn, per millorar l’impacte de les accions preventives comunitàries i amb el suport dels ens locals i el sector de l’oci nocturn. També s’han ofert 181 tallers d’apoderament per gestionar preventivament els consums d’alcohol i drogues en famílies mitjançant el programa “Connecta amb els teus fills”. El programa “A primera Línia” ens ha permès abordar els consums de més risc entre el col·lectiu de joves més vulnerables, arribant a uns 1.200 nois i noies dels 120 centres de la DGAIA de Catalunya.

A més, des de l’any 1997 l’alcohol és la substància que més inicis de tractament motiva en els Centres d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) de Catalunya:  durant el 2015, fins a 6.534 persones (47,42%) van iniciar  tractament ambulatori per trastorns relacionats amb el consum d’alcohol. A partir d’un estudi longitudinal realitzat a Catalunya, s’estima que la meitat de les persones tractades a la xarxa aconsegueix mantenir-se abstinent als 5 anys, i 1 de cada 3 segueix abstinent als 20 anys i milloren el seu estat de salut i funcionament social i laboral.  

A nivell del territori, s’han realitzat més de 178 activitats en un total de 98 municipis de Catalunya. Per als joves, s’han organitzat des dels instituts i Punts d’Informació Juvenil tallers, concursos de fotografia, gimcanes, jocs de memòria, sortides de teatre, cinefòrum, i tutories específiques del programa Salut i Escola, entre d’altres. Per a població adulta s’han organitzat taules informatives sobre els riscos del consum d’alcohol i test de cribratge del consum de risc en places públiques i mercats. També s’han ofert xerrades a biblioteques municipals adreçades a mares i pares, exposicions i diferents accions de dinamització en xarxes socials. Així mateix, un total de 41 Centres d’Atenció Primària han participat en la Setmana del cribratge d’Alcohol promovent sobretot l’avaluació del risc del consum d’alcohol entres els pacients del centre.