Salut impulsa una unitat pionera per tractar població adulta amb trastorns de la conducta alimentària d'alta complexitat i llarga durada

Es tracta d'una iniciativa que ofereix un model innovador d'atenció a la cronicitat i que s'emmarca en el pla de xoc per millorar l'atenció, la detecció, el diagnòstic i la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària, que s'han vist agreujats els darrers anys i especialment després de la pandèmia. La unitat es va posar en marxa el passat mes de desembre.

Aquest recurs assistencial dona servei a tot Catalunya i és gestionat de manera conjunta per l'Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries i l'Hospital Universitari de Bellvitge, que és el responsable de la seva direcció assistencial i científica. Es diferencia de les unitats de TCA (UTCA) pel fet d'oferir a persones adultes amb TCA una hospitalització de mitjana estada (de 3 a 4 mesos).

"Els i les pacients de la nova unitat pateixen el trastorn des de fa més de deu anys i han exhaurit altres unitats o dispositius de trastorns alimentaris previs. D'aquesta manera, oferim una nova esperança de recuperació a persones que pràcticament ja l'havien perduda del tot", explica el doctor Fernando Fernández-Aranda, cap de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'Hospital Universitari de Bellvitge i catedràtic de la Universitat de Barcelona. Fernández-Aranda és l'encarregat de dirigir l'Àrea de TCA Bellvitge-Sagrat Cor, on s'emmarca la nova unitat.

La cooperació entre la UTCA de l'Hospital Universitari de Bellvitge i els serveis de salut mental de l'Hospital de Sagrat Cor es va formalitzar el 2019 amb un conveni estratègic.

"Aquest precedent de treball conjunt, juntament amb el suport del Departament de Salut i el nou edifici assistencial, ha fet possible aquesta aliança per desenvolupar un projecte assistencial conjunt", destaca el doctor Carles Franquelo-Cruz, director mèdic de l'Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries. La finalitat és que aquest dispositiu sigui un centre de referència en tractament, docència i recerca de TCA de llarga evolució i gravetat.

Un abordatge integral amb especial atenció als factors psicosocials

A més d'un abordatge intensiu, es tracta la patologia nuclear i els factors psicosocials associats. La doctora Nuria Jaurrieta-Guarner, coordinadora de la unitat, destaca que el tractament inclou diferents àrees de la persona, més enllà dels aspectes d'alimentació/pes.

Així, a més de la recuperació de pes, es treballa el vincle terapèutic i la motivació al canvi. "S'estableixen objectius i es crea un pla personalitzat, amb tècniques d'empoderament personal, teràpia familiar, grups de mindfulness, regulació emocional, imatge corporal, rehabilitació cognitiva, habilitats socials, reestructuració cognitiva, autoconeixement personal, ergoteràpia, tallers psicoeducatius, d'autocura i d'oci", segons la coordinadora. La darrera fase flexibilitza l'ingrés i vincula els pacients amb la UTCA de referència i recursos comunitaris.

La unitat compta amb un equip multidisciplinari integrat per professionals de treball social, teràpia ocupacional, fisioteràpia, infermeria, psicologia i psiquiatria. També disposa del suport de metge internista i nutricionista, així com l'assessorament de les unitats altament especialitzades d'Endocrinologia i Medicina Interna de l'Hospital de Bellvitge.

A fi d'afavorir la vinculació de la persona amb els recursos comunitaris, aquest dispositiu es coordina amb la xarxa d'UTCA existents a tot Catalunya, garantint la continuïtat assistencial a l'ingrés, durant el tractament i al procés de transició a l'alta i el seu retorn a la UTCA.

La Unitat s'ubica a la primera planta del nou edifici assistencial de l'Hospital Sagrat Cor a Martorell i consta, actualment, de 10 habitacions dobles i 10 d'individuals. També compta amb un jardí, que s'utilitza per a diferents activitats grupals i d'oci; una sala polivalent-menjador i sales d'activitats i teràpies, per exemple, una sala de relaxació equipada amb llums, so i pufs per proporcionar un ambient tranquil, on cada matí es fa una sessió de mindfulness, entre altres espais.

El 40 % de les persones amb anorèxia nerviosa no es recuperen

"La cronicitat és el gran repte en TCA actualment; més rellevant fins i tot que la gravetat simptomatològica és la durada del trastorn alimentari", segons explica Fernández-Aranda.

Segons l'expert en TCA, avui dia, les unitats que ofereixen un ingrés a un hospital d'aguts per aquesta tipologia de pacients ho fan compartint el mateix espai amb altres pacients psiquiàtrics. "El fet que les persones usuàries del nou dispositiu tinguin el mateix trastorn mental afavoreix la seva recuperació", destaca. "Això fa que sigui un recurs únic a l'Estat i innovador en l'àmbit internacional", afegeix.

Segons l'Enquesta de Salut de Catalunya, més de 85.000 catalanes i catalans declaren tenir un TCA. Des del desconfinament de la covid-19, s'ha detectat un augment molt significatiu dels casos diagnosticats, fins al punt que el 2022 van ser ateses als centres de salut mental (CSM) de Catalunya 5.050 persones (4.702 dones i 348 homes) amb diagnòstic principal de TCA, un 82,4 % més que el 2018. Aquest augment ha estat més acusat en dones adolescents i joves.

En termes generals, l'anorèxia nerviosa té una mortalitat del 5%, fet que la converteix en el trastorn mental amb més mortalitat. El Dr. Fernández-Aranda destaca que quatre de cada deu persones amb anorèxia nerviosa no es recuperen o només ho fan de manera parcial, per la qual cosa es produeix una tendència a la cronificació de la malaltia en aquests casos.Actualment, a les unitats d'adults de TCA hi ha un 15% de persones que tenen més de 40 anys, algunes de les quals van debutar amb la malaltia en l'etapa infantojuvenil , i un 25% dels pacients presenta una durada del trastorn de més de deu anys.