Com tractem la mort per suïcidi?

L’acte de presentació es va fer el passat divendres al Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la participació del conseller de Salut, Antoni Comín, el president del CAC, Roger Loppacher, i la presidenta de l’Associació DSAS_Després del suïcidi, Cecilia Borràs.

 

El conseller de Salut destacà la importància que tenen els determinants socials i les estructures culturals en la salut mental de les persones, un dels factors que incideixen en aquest tipus de mortalitat. “És un problema de salut pública al món i el paper educatiu dels mitjans és fonamental”, afegí Comín abans d’insistir en la necessitat d’adoptar un canvi cultural “que lluiti contra l’estigma i assumeixi que la societat ha de conviure amb el trastorn mental”. Per últim, el conseller recordà que des del Departament s’està transformant el model d’abordatge de la salut mental cap un model comunitari, tot subratllant el salt pressupostari, “el més alt fet mai”, que aquest àmbit de la salut rebrà si s’aproven els nous pressupostos. A més, el Pla de Salut 2016-2020 preveu reduir en un 10% aquesta mortalitat l’any 2020.

 

Per la seva banda, Loppacher destacà que aquestes són les 19 recomanacions que ha elaborat l’autoritat audiovisual considerant que “poden ajudar a trencar el tabú i l’estigmatització que es creen tant pel que fa a la persona que mor com en relació amb els seus familiars i entorn”. El president del CAC també assenyalà que una cobertura responsable d’una notícia pot tenir un efecte preventiu sobre la conducta suïcida afegint que, per tant, el document “no recomana evitar parlar de les morts per suïcidi, ni silenciar-les, sinó que aposta per abordar la qüestió i informar-ne, però de manera acurada”

 

Per últim, Cecília Borràs incidí en la necessitat de normalitzar la mort per suïcidi. “Forma part de la realitat i n’hem de parlar per poder prevenir i, així, poder salvar vides”.

 

 

Segons el document presentat, els mitjans de comunicació poden ser agents que ajudin a contribuir a la prevenció de la mort per suïcidi. El fet de parlar-ne no suposa, necessàriament, incitar a aquesta conducta ni provocar un efecte contagi (efecte Werther). Certament, hi pot haver una relació entre un tractament inadequat de la informació sobre el suïcidi i un possible increment de suïcidis en població de risc. No obstant això, la cobertura responsable d’una notícia pot tenir un efecte preventiu sobre la conducta suïcida, atès que l'exposició a una informació de persones afectades que han afrontat una situació de crisi de manera positiva i sense comportaments suïcides es relaciona amb un descens en les taxes de suïcidi, i exerceix, en aquests casos, un efecte protector (efecte Papageno).

El document presentat recull 12 recomanacions que s’ocupen del tractament de la mort per suïcidi en la informació emesa pels mitjans de comunicació audiovisual, tant pel que fa als espais d’informació diària com als programes que volen fer una aproximació més aprofundida d’aquesta temàtica.

 

Algunes d’aquestes recomanacions són: tractar la informació amb una aproximació respectuosa i prudent, escollir expressions adequades per descriure les persones que han presentat conducta suïcida, evitar la descripció detallada del mètode, evitar associar la mort per suïcidi amb idees d’heroïcitat o romanticisme, etc. Resulta convenient presentar la mort per suïcidi com a producte d’una complexa interacció de molt factors i cal extremar el respecte a la intimitat de les famílies i altres supervivents per tal de no accentuar l’estigma.

 

A banda de les recomanacions generals, el document també recull unes recomanacions específiques del llenguatge que s’hauria d’utilitzar tenint en compte l’escenari o el context en què s’ha produït la mort per suïcidi. Per exemple en els contextos de violència domèstica, en què es parla d’homicidi amb suïcidi, seria preferible parlar d’homicidi on el presumpte autor s’ha llevat la vida.

 

 

 

A Catalunya, l’any 2014 van morir 526 persones per suïcidi, xifra que correspon a una taxa del 7,1 per 100.000 habitants, i que és inferior a la del conjunt de l’Estat espanyol i d’Europa occidental. Es tracta del primer any que es registra una disminució des de 2007. És la primera causa de mortalitat prematura entre els joves de 25 a 34 anys, en ambdós sexes.

 

Catalunya és pionera a l’Estat en la implementació de polítiques de prevenció del suïcidi. En aquest sentit, a finals d’any s’haurà fet un pas fonamental gràcies a la implantació impulsada pel Servei Català de la Salut (CatSalut) arreu del territori del Codi risc de suïcidi (CRS).

 

Aquest codi és un instrument que pretén disminuir aquest tipus de mortalitat, augmentar la supervivència de les persones ateses per conductes suïcides i prevenir la repetició de temptatives en pacients de risc alt.

 

Des de l’inici del CRS al juny del 2014 fins l’agost de 2016, s’han registrat 3.530 persones que s’han trobat en una situació de risc d’una conducta suïcida. La mitjana d’edat va ser de 42 anys, amb una composició majoritàriament femenina (64,4% dones). El 86% de les altes hospitalàries van requerir un seguiment per part dels centres de salut mental, mentre que en el 91,4% dels episodis el 061 CatSalut Respon va realitzar trucades de seguiment als pacients durant els 30 dies posteriors a l’afectació.