//Plugins sense CDN ?>
Es van treure temes com si Igualada és competitiva pel que fa al sòl industrial i comunicacions, també es va parlar de la formació de la gent que busca feina i de si està preparada per la nova indústria que pugui venir o no, a més de destacar quins són els sectors productius més potents i que quan es parla d’Igualada s’hauria de pensar en un marc més ampli com el de la Conca d’Òdena.
La intervenció inicial, de 15 minuts, i que va servir per contextualitzar el debat va anar a càrrec del president del Pacte per a la Indústria de Catalunya i Doctor en Ciències Econòmiques, Joan Trullén. En un diàleg-entrevista que va mantenir amb el coordinador de DdD, el periodista Jordi Cuadras, Trullén va explicar que “la indústria és cabdal pel futur d’un territori i que se’n sortiran aquelles empreses que s’internacionalitzin i exportin” També va recomanar que Igualada no tingui recança en fer aliances amb Barcelona i tota l’Àrea Metropolitana: “quan aixeques la mirada i et poses a la pell d’un empresari que està a Hong Kong o a San Francisco, Igualada és Barcelona, i això ha de ser vist com una enorme oportunitat, ja que la ciutat té un aeroport intercontinental a només 38 minuts o un port de primer nivell també molt a prop”. D’altra banda, Trullén va explicar que “veient el poc terme municipal que té Igualada, cal treballar sinèrgies amb els municipis del seu voltant i en xarxes supramunicipals per poder tenir els espais idonis per acollir indústria, a més de propiciar l’especialització en sectors concrets”.
En les conclusions del debat, el President del Pacte per a la Indústria va explicar que “respiro ganes i voluntat de fer coses, i això ja és molt, perquè és ara quan es parla amb perspectives de que vindrà el creixement, cosa que fa tres anys no passava”. També va afegir que “a tots nivells és hora de que no només es faci política industrial, sinó de que tota la política econòmica es faci pensant en la indústria”.
El públic va participar del debat i també altres convidats que van analitzar el retorn industrial a Igualada assegurant que la cultura industrial del terriori pot ser un valor afegit. Es va posar a sobre de la taula temes com el cost de l’energia que paguen les empreses de la Conca, que puposa un greuge respecte altres comarques, degut a un pacte entre Incasòl i Endesa, que fa que qualsevol empresa hagi d’assumir un cost de 80€ per cada KW que vulgui contractar. També es va explicar la manca de sòl industrial per acollir grans empreses i es va revelar les dificultats que va tenir una empresa que volia invertir a la Conca per trobar 20.000 metres quadrats de sòl continu. En aquest sentit, es va nombrar el polígon de la Zona Franca com a projecte que volia dotar la comarca de sòl industrial per a la gran indústria. La falta d’un tren competitiu o la manca d’una connexió a Internet en Fibra Òptica també van ser esmentats. Al mateix moment, es va resoldre que sense indústria no hi ha classe mitjana. Això sí, es va explicar que la indústria que pugui arribar generarà pocs llocs de treball però que aquests seran molt qualificats i potser millor remunerats.
Després de la segona sessió, DdD, vol agraïr a tot el públic la seva assistència i el seu paper primordial en la participació a la tertúlia i enriquiment del debat. En les properes setmanes s’anunciarà el proper tema a debatre pel mes que ve.
Eduard
Igualada
14 de febrer 2014.09:37h
Una magnífica iniciativa i organització dels DdD. Felicitats a l’Ateneu i al seu moderador, Jordi Cuadras.
Pel que fa a la sessió sobre el retorns de la indústria, a Europa en general i a... Llegir més Igualada en particular, Joan Trullén va aportar noves claus, completades per la resta de ponents i un públic molt participatiu. ara el que cal posar-hi a treballar en els diferents àmbits exposats per aconseguir una indústria manufacturera (i serveis a la indústria) competitiva (innovadora, eficient) i exportadora, en un mercat global.