//Plugins sense CDN ?>
La festa va començar a les 7 del matí a la plaça de Pius XII per anar a buscar un pi de 20 metres d’alçada i d’uns 1000 quilos als boscos de can Roca, també conegut com el Maig. Un cop allà, se’l va fer caure a cops de destral i tots els participants van poder gaudir d’un bon esmorzar per tal d’agafar prou forces per dur-lo sobre les espatlles fins la plaça.
Tot i ser un recorregut més llarg i cansat que l’any passat, finalment el Maig va arribar a plaça i allà se li va treure l’escorça abans de plantar-lo. Per aconseguir això últim, es va necessitar molta concentració, silenci i la força de molta gent. Tota la plaça hi va prendre part. Després, hi va haver un dinar popular a la plaça que va anar acompanyat de músiques i cants que, segons diu la tradició, ja tenien lloc anys enrere.
A la tarda va arribar l’esperat Concurs de Grimpaires però, a causa de la pluja, poques persones van tenir l’oportunitat de participar-hi i només dues nenes van aconseguir arribar a dalt de tot de l’arbre i tocar la campana.
La festa va acabar després de repartir un bon berenar i, al final, tothom va tornar cap a casa ben satisfet de la feina i l’esforç fet durant tota la diada.
Aquesta pàgina ja l’havia visitada i per aquest motiu vaig fer el comentari. Els documents citats (que, per cert, no en sabem la font, peruqè no està citada) tracten la ”comarca... Llegir més d’Igualada” i no pas ”Igualada” com a ciutat o vila. Fins ben entrat el segle XX la comarca de l’Anoia és sempre anomenada ”comarca d’Igualada” fent referència a la capitalitat de la comarca. A banda d’això, els documents citats parlen de la tradició de la festa de l’arbre de maig en ”pobles de la comarca d’Igualada”. Tinguem present que Igualada no ha estat mai poble, sinó ”vila” o ”ciutat”.
De quina tradició parleu? Que jo sàpiga, a Igualada aquesta festa no s’havia celebrat mai, exceptuant l’any passat. Sí, en canvi, en algun poble de la comarca de l’Anoia. Em sembla que... Llegir més comencem a treure tradicions de la màniga...! I, sinó, que algú me’n faci cinc cèntims amb documentació històrica.
Uf Déu n’hi do tallar un arbre tan gran, tranporta’l tanta estona i a tanta distància i alçar-lo de nou té molt mèrit.
L’any passat estava a la plaça Pius XII i vaig veure com... Llegir més s’aixecava i fou espectacular. Aquest any no hi vaig poder ser. Però estic molt contentent que aquesta tradició s’hagi recuperat.
igualadí
25 de maig 2013.19:09h
”Molt bé” nois i noies ... talar un arbre d’aquestes dimensions: un altre atac mediambiental més !