21 de setembre Dia Internacional de la malaltia de l'Alzheimer, tota una desconeguda

Què és?

És una malaltia del cervell, en la qual les cèl·lules essencials del sistema nerviós degeneren i provoquen la manca de capacitats vitals a les persones.Hi ha un pic creixent de malaltia a partir dels 70 anys i això pot provocar confusió amb la pèrdua de facultats. Les neurones més afectades en aquesta malaltia són les altament especialitzades, és a dir, les encarregades de fer les funcions que ens caracteritzen com a sers humans. És una malaltia que implica molt al nucli familiar dels qui la pateixen i planteja molts dilemes morals:per la capacitat de decidir, el comportament del final de la vidai la distribució de recursos en la població més gran. Per tant, a més a més de la complexitat mèdica, hi hem d'afegir la complexitat familiar, social, i fins i tot políticaa aquesta malaltia.

Quins símptomes comporta?

La malaltia d'Alzheimer comporta una pèrdua de les funcions pròpies del cervell de formagradual i progressiva. Afecta les funcions cognitives com són memòria, llenguatge, orientació visual i temporal, atenció i planificació.També afecta la motivació, l'ànim, la percepció de la realitat i lason. Moltes de les persones amb aquesta malaltia, la inicien amb dificultat per recordar coses recents, amb una característica important que és que si la volem ajudar donant-li pistes o oferint-li un context que li faria recordar el fet, tampoc ho recorda.En canvi la persona gran, sense Alzheimer, amb aquesta ajuda arriba a trobar la forma de recordar el que pretenem. En la malaltia hi ha un canvi de caràcter on predomina la desgana, el malalt no vol fer res, ni activitats de lleure, ni activitats bàsiques de la vida diària.Amb el temps s'hi afegeix:
- Desorientació de temps,
- Incapacitat per copiar dibuixos,
- Incapacitat per denominar objectes comuns,
- Incapacitat per discriminar persones o coses, s'imaginen situacions,
- Poden tenir afectació de la mobilitat.

És important destacar que el malalt no té consciència de malaltia, per tant ja sabem que el propi pacient no acostuma a col•laborar en consultar al metge o fer proves per tal de valorar l'estadi on es troba.

Què cal fer?

El més important és que l'entorn de la persona que inicia els símptomes descrits els identifiqui com a alteracions i consulti al metge de capçalera el més aviat possible.
Fins a data d'avui, la malaltia no té tractament. Cal valorar en els diferents estadis les necessitats de les persones i les famílies i/o institucions i posar al seu servei mesures per fer més portable la malaltia.

És imprescindible implicar tots els camps que comporta aquesta malaltia: sanitaris, serveis socials, investigadors, polítics... per tal de cobrir les necessitats d'un malalt amb una malaltia molt invalidant.Actualment treballar els tallers de memòria i incentivar a les persones grans a seguir fent activitats tant físiques com psíquiques i socials podrien ser unes bones recomanacions per la població general.

                                                                                                                                                                                    SERVEI ATENCIÓ PRIMÀRIA DE L'ANOIA