//Plugins sense CDN ?>
L’envelliment progressiu de la població que ha viscut la societat en els darrers anys ha obligat a les administracions a actuar d’alguna manera. Molts avis o persones amb situació de dependència són actualment beneficiàries dels serveis que contempla la llei. Concretament a Igualada hi ha actualment 524 persones que reben algun tipus d’ajut i des del seu inici, al 2007, s’han acceptat 1.393 sol·licituds d’un total de 1.779 tramitades. D’aquesta manera, el 78% de les persones que han demanat les ajudes han obtingut un resultat positiu.
El desplegament de la llei ha estat progressiu, i en teoria enguany havia d’arribar a les persones catalogades amb ‘Grau I Nivell II’ (dependents moderats) però el Conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries va anunciar el passat dimarts la impossibilitat de seguir els terminis de la llei i la prioritat del govern de pagar els endarreriments a les persones que tenen aprovada una prestació o servei i que estan esperant rebre-la.
A Igualada la major part d’ajudes atorgades són per a persones amb el grau màxim de dependència i el nombre de sol·licituds ha anat disminuint amb el pas dels anys. D’aquesta manera de les 546 de l’any 2008 es va passar a 474 el 2009 i a 376 el 2010.
Una persona de referència ajuda les persones dependents
Pilar Salat afirma que la llei de la dependència és una bona llei i apunta que més enllà dels recursos preveu una persona de referència que és de gran utilitat als avis. Segons la regidora de Sanitat, quan es va aprovar la llei no es preveia el gran nombre de dependents que hi ha ni la crisi econòmica: ‘És per això que l’Estat no proporciona el 100% dels recursos com havia dit des d’un inici’. Tot i així se sent orgullosa de l’aplicació que se n’està fent a la ciutat: ‘Sempre hem apostat per desenvolupar al màxim les ajudes a la dependència’. De fet, en el moment de la implantació de la llei, Igualada va ser la segona ciutat de la seva mida en aconseguir el major nombre de beneficiaris.
Molta burocràcia
Fina Prats, coordinadora de l’àrea de la gent gran d’Igualada, explica que des del moment en què una persona demana l’ajuda fins que rep els diners passen entre 8 i 12 mesos: ‘Primer un equip de valoració, el SEVAD, determina el grau de dependència en funció d’uns paràmetres acurats, després els serveis municipals realitzen el PIA (Pla individual d’atenció) i finalment han de començar a arribar els ajuts. A més a més, explica que sempre es poden demanar revisions: ‘Amb el pas del temps, la gent pot passar d’un grau de dependència a un de superior, per això pot revisar el seu PIA. De fet en la darrera remesa que hem tramitat, tots els casos eren revisions’.
Fina Prats també afirma que els ajuts acaben arribant i que els seus benficiaris n’estan molt contents però explica que els principals problemes els troba a l’hora de fer els tràmits: ‘La majoria de gestions són a mà, encara no ha arribat la digitalització que ens van prometre, això fa que les coses vagin molt lentes’.
fina
1 de març 2011.10:15h
Penso que la llei és molt bona sempre i quant la gent que tant ho necessitem no haguessim d’esperar tant de temps, quant ho demanem és perquè ens urgeig l’ajuda, no rebre-la quant el pacient... Llegir més ja és mort, com ha passat en molts dels casos,jo la tinc demanada desde el mes de decembre i la meva mare cada dia està pitjor, soc filla única, treballo els matins i em tinc que fer càrrec de les despeses d’una persona al matí per no deixar-la sola.En definitiva, és una vergonya que les coses funcionin així, i que ens veiem tant impotents i desprotegits.