L’ACA fixarà cabals mínims ecològics per al riu Anoia a partir del 2020

L'Agència Catalana de l'Aigua treballa en un pla de gestió que ha de fixar cabals ecològics mínims per al riu Anoia, a partir del 2020. Defineix uns 100 litres per segon per al tram igualadí, i tal com reconeix el cap del departament de control i medi de l'ACA, Antoni Munné, això vol dir que "les concessions per a la utilització de l'aigua s'hauran d'ajustar. Probablement això serà el detonant que permeti desenvolupar altres fonts d'aigua, especialment d'aigua regenerada". L'actual depuradora funciona molt bé, explica Munné, però pràcticament el que en surt no queda diluít i els elements corren aigües avall. “El que hem d’aconseguir és que la relació d’aigua natural i la que surt de la depuradora estigui més equilibrada”, detalla, perquè actualment de la depuradora en surten entre 160 i 180 litres per segon que s’afegeixen als 10 - 20 d’aigua natural i “això és molt difícil de processar”. Per solventar la situació, una de les alternatives que planteja l’ACA és destinar l’aigua de la depuradora a altres usos, com l’horticultura o l’industrial, però per fer-ho cal solventar l’acumulació de sals, que ara és alta. Pels horts es podria fer perfectament, explica ,i de fet ja hi ha una canonada fins a Vilanova del Camí que només exigiria una  petita inversió; això sí, complicat de trobar en un context d’austeritat.

Segons l’ACA, abans del tram igualadí l’Anoia està en bones condicions; hi baixa alguna quantitat de matèria orgànica però el riu està bé. La derivació d’aigua per a la indústria que es fa a l’entrada de la capital, però, i que fa perdre cabal, agreuja els problemes principals al recorregut igualadí. De fet, les dades recollides per l’Agència indiquen que en aquest tram el riu té un estat general dolent, i això és el que es resumeix de les condicions ecològiques, que són dolentes, l’estat químic, també dolent, la qualitat biològica, dolenta, i la qualitat fisicoquímica, que és bona. Antoni Munné detalla que "s’han fet millores i que a poc a poc progressa, però cal millorar alguns aspectes per tenir l’estat òptim. Que l’estat fisicoquímic sigui bo indica que l’aigua que baixa és correcta, amb la matèria orgànica al límit però bé; el problema es troba mirant la qualitat biològica. Hi ha un cúmul de manca d’hàbitats, de bosc de ribera, d’ombres... Que la fa estar deteriorada”. De fet, una de les afectacions amb més presència al riu és la canya americana, que recentment s’ha combatut amb glifosat. Amb menys aigua al riu, a més a més, els materials orgànics que baixen tenen més presència i els contaminants estan més exposats; l’ACA reconeix que l’estat químic a l’Anoia s’incompleix per l’hexaclorohexano, un element que es troba en un herbicida prohibit, el linda; “no és alarmant, però és un plaguicida propi dels horts que probablement qui el compra en neteja el recipient al riu i això el pot deixar tocat”. En resum, a l’Anoia li convé “més cabal, un bon hàbitat i bones pràctiques”. El riu que travessa la comarca, i que li dóna nom, és molt estacional, “típicament mediterrani”, amb èpoques de molt poca aigua. Si part d’aquesta aigua es treu, com passa, l’afectació és més gran.