L’acord UE-Mercosur amenaça la pagesia

La signatura es va fer al Paraguai en un acte amb la presència del president del Consell Europeu, António Costa, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen i el Comissari de Comerç i Seguretat, Maroš Šefčovič, per part de la UE i del president de l’Argentina, Javier Milei, el del Paraguai, Santiago Peña, el de l’Uruguai, Yamandú Orsi, i el ministre d’Afers Exteriors del Brasil, Mauro Vieira, per part del Mercosur.

Cal l’aprovació de l’Eurocambra

El divendres 9 de gener, el Consell de la UE va donar llum verda a la firma de l’acord, que, després de negociar-se durant més de vint-i-cinc anys, ha acabat dividit en dos textos: l’acord d’Associació UE-Mercosur i l’Acord Comercial Interí.

En principi, cap d’aquests dos textos entrarà en vigor fins que els aprovi el Parlament Europeu. Tot i això, els tractats comunitaris permetrien al Consell de la UE autoritzar l’aplicació provisional de l’acord comercial. De totes maneres, l’executiu remarca que intentarà obtenir l’aval de l’Eurocambra, però no descarta cap via.

En el cas de l’acord d’Associació UE-Mercosur no només es necessita l’aprovació del Parlament, també ha de ser ratificat pels estats membres –perquè va més enllà de les competències exclusives de la Unió Europea– i aquest pas pot trigar anys.

La votació de l’Eurocambra també pot tardar a arribar, en un principi, es preveia que seria a l’abril o maig, però la possibilitat que l’acord acabi al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) perquè, aquest, en dictamini la compatibilitat amb els tractats comunitaris podria encallar el procés.

A tot això cal afegir-hi que hi ha estats membres que s’han pronunciat obertament en contra del pacte, com és el cas de França o Polònia. Espanya, en canvi, va donar-hi suport.

Termes de l’acord

El text estableix l’eliminació del 91% dels aranzels de les exportacions de la UE al Mercosur i del 92% de les importacions provinents del mercat sud-americà.

A més, també vol “facilitar” el comerç de serveis i la contractació pública entre països de les dues zones.

Una amenaça per a la pagesia

Aquest acord, però, posa en perill la subsistència de ramaders, agricultors i pagesos i és per això que, aquestes setmanes, han protagonitzat protestes i mobilitzacions arreu d’Europa.

Joan Vidal, coordinador comarcal de l’Anoia d’Unió de Pagesos, destaca que aquesta amenaça els afecta per dues vies. En primer lloc, les condicions de producció a la UE i als països del Mercosur no són les mateixes. Europa, diu, “és molt restrictiva pel que fa a legislació”, sobretot en l’ús de productes fitosanitaris i pel que fa al control mitjançant burocràcia, en canvi, “al Mercosur això no passa”. “Aquí hi ha una primera discriminació”, subratlla.

D’altra banda, “hi ha una gran diferència de mitjans de producció”, els països del Mercosur són zones molt extenses, on produir és barat. “Poden tenir milers de vaques pasturant i, per tant, fer carn de vedella és molt barat”. En canvi, Europa és un territori més concentrat, amb molts menys camps agrícoles, “com és el cas de Catalunya, on només el 33% de la superfície és conreable”. Així doncs, produir el mateix “és més car aquí”.

Vidal ho resumeix així: “ja de per si, produir és més car, perquè els condicionants naturals són diferents, si a això s’hi afegeix el hàndicap legislatiu suposa un doble càstig per a la pagesia europea. De fet, per això hi havia els aranzels, minimitzaven aquesta diferència”.

“Si l’eliminació d’aquests aranzels fa que vingui molt cereal, molta carn de vedella i molta carn de pollastre –que són, bàsicament, els aliments que es produeixen al Mercosur– i venen amb un preu molt barat o molt per sota del preu de cost a la UE, molta gent haurà de deixar de fer de pagès i s’abandonaran les terres”, alerta. Un fet que, d’altra banda, tindria conseqüències dràstiques pel que fa a gestió del territori.

Vidal recorda que, a nivell intern, hi ha una llei de la cadena alimentària que estipula que no es pot vendre per sota del preu de cost per evitar que la gent s’arruïni i que continuï havent-hi explotacions vives al territori, “d’una banda, fem això, però llavors, per l’altra deixem entrar productes del Mercosur que són més barats per les condicions de producció. És competència deslleial”.

Així doncs, la pagesia reclama que es revoqui l’acord, però, segons afirma Vidal, “si és irrevocable, si la UE, avui, té altres coses al cap que no són l’agricultura i li interessa molt vendre a Sud-amèrica, en tot cas que es compensi”. Aquesta compensació, apunta, podria venir per dues vies: amb mesures de protecció a la frontera i un elevat control de tot allò que entra o via ajuts directes “per mantenir la renda de la pagesia”.

Les protestes que s’han fet fins ara només han aconseguit –per part de govern– “promeses ambigües i paraules buides”. Han parlat de clàusules de salvaguarda, però no n’han especificat els detalls, “ja hi estem acostumats, a què ens facin promeses que no poden complir”. Per Vidal, falten mesures concretes, detallades i completes. O això, o no ratificar l’acord, “els aranzels actuals ja compensen la diferència de costos de producció”. Si cap d’aquestes dues reclamacions arriben, hi haurà més mobilitzacions.

Conscienciació del consumidor

En el pitjor dels casos, si l’acord entra en vigor sense cap mena de compensació per la pagesia local, només hi hauria una solució que evitaria la –gairebé– sentència de mort del sector, “una molt bona educació i conscienciació del conjunt de la societat”.

Tothom hauria de tenir clar “que s’han de consumir productes de proximitat i quins són els costos reals de consumir-ne que venen de lluny”.

En aquest sentit, a més, “l'etiquetatge hauria de ser molt clar especificant què s’ha fet aquí i què no i això és molt difícil”.