Adéu, món cruel

Per expectatives no complertes, per pèrdues inesperades, per depressions desbocades o per qualsevol altra història. Tant se val. El cas és que tristament són encara molts els individus que troben arguments per decidir abandonar aquesta immensa barca en la qual viatgem plegats. No seria estrany que a totes aquestes persones els semblés perfecte compartir epitafi: 'Adéu, món cruel'. Aquest era, justament, el text que acompanyava el còmic dibuix d'un home ja mig empassat per una tassa de vàter i amb la mà agafat a la cadena del lavabo, acomiadant-se d'un món que estava a punt de deixar enrere. És clar que el grau de seriositat de les dues situacions no és precisament el mateix.

Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, cada dia hi ha de mitjana gairebé tres mil persones que decideixen posar fi a la seva vida, i com a mínim vint persones intenten suïcidar-se per cada una que ho aconsegueix. Preocupant, no? El dia 10 de setembre, Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, es fomenten arreu del món un conjunt de compromisos i de mesures pràctiques per prevenir-los. Però a banda de la necessària tasca mundial de conscienciació partint de la base que el suïcidi és una de les grans causes prevenibles de mort prematura, s'apunta, també, que el foment d'activitats comunitàries a nivell local, per exemple, pot esdevenir indirectament un bon programa de prevenció.

A Catalunya la taxa de suïcidi és prop d'un 20% inferior respecte al conjunt de l'Estat. Amb tot, aquesta darrera (amb uns 6 casos per cada 100.000 habitants) és de les més baixes d'Europa, on trobem el país amb la taxa més elevada del món, Hongria, amb 20 casos; i països com França i Alemanya que doblen les xifres espanyoles. També és cert (i així ho indiquen els experts) que, en realitat, la comptabilització que es fa al país pot no recollir tots els casos que es produeixen, o bé per assegurar que la família cobri alguna assegurança de vida o fins i tot per evitar l'estigma social.

Afortunadament, la taxa de suïcidi catalana no ha deixat de baixar aquests últims anys. La disminució encara més gran dels accidents de trànsit, però, fa que en xifres absolutes el suïcidi es presenti amb aquesta sinistra etiqueta de 'a primera causa de mort entre els joves espanyols i catalans'.

A terres nipones, el Govern ha fet campanyes per frenar els qui, en plena crisi econòmica, han volgut tirar pel dret per plegar abans (la xifra al Japó fa anys que supera els trenta mil suïcidis anuals; o el que és el mateix, uns dos mil cinc-cents al mes, o més de vuitanta cada dia). Altres institucions i empreses també formen voluntaris capaços de dissuadir els qui estan cansats de viure. Segur que hi ha nombrosos motius per fer-ho un dia més. Si et trobes alguna persona que vol marxar, intenta convèncer-la que ho deixi per a demà...

Oriol Solà i Prat